El Kakifòrum 2025 conclou que el kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten
El kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten. A esta conclusió arribaren els més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors que es reuniren al Kakifòrum 2025, celebrat el passat divendres, per a buscar estratègies eficaces de prevenció i control de les plagues per tal de garantir la viabilitat econòmica del kaki. La jornada, organitzada per l’Associació Espanyola del KAKI, AVA-ASAJA i l’IVIA, amb l’assistència del conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha analitzat les últimes novetats sobre la lluita contra les plagues, les quals estan generant pèrdues mitjanes de producció superiors al 30%. Els especialistes han abordat a través de ponències i una taula redona les dificultats per a gestionar la mosca blanca, el cotonet i el nou trips de Sud-àfrica. Així mateix, han exposat noves estratègies de control biològic i de control sostenible de plagues en el cultiu, en resposta a les exigències fitosanitàries i mediambientals cada vegada més estrictes de la Unió Europea. Bernardo Ferrer, vicepresident d’AVA-ASAJA, parlava del Kakifòrum com una oportunitat per a escoltar als investigadors, estudiar les solucions possibles per a combatre les plagues i, sobretot, per a exigir a la clase política que prenga les mesures necessàries amb la contundència que es requerix. Per la seua part, el conseller d’Agricultura anuncià que destinarà una partida de 36 milions d’euros a sanitat vegetal i de 19 milions per a reforçar l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La DANA causa pèrdues de 30 milions d’euros al camp alzireny i danys greus en infraestructures
El camp alzireny valorava ahir les conseqüències de la DANA. El Consell Agrari ja té una xifra de pèrdua de la producció, 30 milions d’euros, a més dels danys en infraestructures. Així s’avaluà ahir en un Consell Local Agrari extraordinari i urgent que s’ha encarregat de quantificar els greus danys patits en els nostres camps i camins rurals com a conseqüència de la DANA. Durant la sessió se comptaren pèrdues de vora 30 milions d’euros en fruita danyada, i se detectaren destrosses en infraestructures com casetes de camp, motors i sistemes de reg, tancaments d’explotacions, i fins i tot un pont, el de Cabanyes, del qual se n’ha tallat el pas. Els tècnics municipals ja treballen per a valorar els desperfectes en els camins rurals, especialment a La Garrofera, la zona més afectada. A la reunió hi acudiren l’alcalde, Alfons Domínguez; el regidor d’Agricultura i president del Consell, Enrique Montalvá; la cap de servei de la OCAPA a la Ribera Alta, així com els membres del Consell. Montalvá informava sobre les ajudes per als damnificats, i demanava urgència per pal·liar les tràgiques conseqüències de les inundacions. El termini d’estes ajudes ja està obert. Les sol·licituds es poden presentar al PROP o a La Clau d’Alzira i han d’incloure la documentació detallada del polígon i la parcel·la, així com aquella que acredite els danys soferts. El Consell ha decidit també enviar una petició als òrgans competents respecte al rebut de rústica o a la moratòria bancària. Escoltem ara Bernardo Ferrer, president d’AVA-ASAJA en Alzira, qui assenyalava la necessitat de fixar-se en les pèrdues agrícoles de la Ribera. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Consell agrari i entitats del camp mantenen el calendari de reunions per a tractar temes del camp alzireny, com els camps de caquis abandonats
L’Ajuntament d’Alzira va acollir de nou, un encontre del sector agrari per tal de posar sobre la taula les problemàtiques. La reunió va comptar amb el consell agrari muncipal i membres de la Sèquia Reial, Comunitats de Regants, Associació d’Agricultors, Cooperativa Alzicoop, Policia Rural, partits polítics i sindicats de treballadors, amb la finalitat d’intercanviar opinions, problemes i idees sobre temes locals de l’àmbit agrari. La realitat actual del sector, travessa moments difícils i ha de consolidar-se des de la base, per a tractar qüestions que afecten directament les seues explotacions agràries. A més també preocupen els problemes amb la fauna, la seguretat rural i infraestructures agràries. En eixe sentit, el regidor d’agricultura, Enrique Montalvá, seguint els seus objectius de cohesionar al sector, va escoltar les inquietuds dels assistents per tal d’analitzar les seues reivindicacions i va qualificar l’encontre com a molt productiu. A hores d’ara, un dels principals problemes que té el camp alzireny és la situación del camps de caqui abandonats. El pròxim mes de febrer, seguint el calendari de reunions del Consell Agrari Municipal, es convocarà una nova reunió, per a tractar este tema. Amb estes reunions es pretén que el sector es mantinga més vertebrat i organitzat, per a abordar assumptes d’interés, en benefici de l’agricultura.
“Després d’este segon incendi en menys d’un any, és essencial treballar en l’autoprotecció de les urbanitzacions” Alfons Domínguez, alcalde d’Alzira
L’Ajuntament d’Alzira treballarà en l’autoprotecció front incendis forestals en les urbanitzacions. Així ho ha destacat l’alcalde de la ciutat, Alfons Domínguez, després de l’incendi que ahir dijous 18 de gener, va cremar entre 5 i 6 hectàrees i que va obligar a desallotjar a 30 persones de la zona del Xavegó Alt i que, per segona vegada en menys d’un any, ha fet perillar el Paratge Natural de La Murta. Este matí en la zona del Tallat Roig, on ahir al migdia es declarava este incendi, bombers i brigades forestals han fet tasques de vigilància i repassat punts calents. A més la situació climatològica ha afavorit el refrecs de la zona, i l’absència de vent ha fet possible que l’incendi no anara a més. Afortunadament, i contràriament al que es poguera pensar, el vent de ponent va ajudar, per la posició de l’origen del foc, al fet que este no pujara cap al cim de la serra. L’alcalde d’Alzira i responsable de Medi Ambient, Alfons Domínguez ha explicat que “després d’este segon incendi en menys d’un any, és essencial treballar en l’autoprotecció de les urbanitzacions. És un assumpte molt seriós, no podem jugar-se-la, en primer lloc amb les persones ni tampoc amb els bens materials ni amb la muntanya. Per això cal prendre mesures encaminades a la creació de faixes perimetrals i la intervenció en la vegetació de les parcel·les privades que es troben en eixe entorn, tan idíl·lic, com a perillós alhora, especialment en este moment d’emergència climàtica, amb un mes de gener que ens ha deixat temperatures de fins a 24 graus, mesos sense ploure i els boscos com si fora estiu”. Encara que es desconeixen les causes de l’incendi, tot apunta que es va originar en una zona pròxima a sol forestal per la imprudència humana, en haver realitzat foc quan la situació meteorològica prohibia estes pràctiques, al estar en risc extrem d’incendi forestal. Este fet posa de rellevància que cal actual de forma contundent en l’aplicació de les mesures d’autoprotecció en urbanitzacions i nuclis habitats que es troben en sol forestal. Cal recordar que el passat 29 de novembre es va aprovar una cartografia en el plenari municipal d’Alzira derivat de l’aplicació de la LOTUP, en la qual s’identificaven les vivendes afectades per esta obligatorietat d’aplicar mesures d’autoprotecció. Està previst treballar conjuntament amb les urbanitzacions per a que es porten a terme estes mesures. Segons el text aprovat, hi ha un termini de sis mesos a partir del 29 de novembre, passat este període sense haver-les aplicat, l’Ajuntament podrà dur-les a terme de forma subsidiària amb el cobrament associat d’un preu públic. Des l’Ajuntament s’ha traslladat l’agraïment a les forces i cossos de seguretat i els equips de voluntaris, la seua ràpida intervenció, així com la presència en el Punt de Comandament Avançat del diputat de medi ambient, Avelino Mascarell qui es va traslladar immediatament a la zona.
L’enginyer Ferran Dalmau serà el ponent de la conferència del dijous sobre incendis forestals, enmarcada en la Setmana del Medi Ambient a Alzira
L’oratge a la Comunitat Valenciana és cada vegada més imprevisible. Les situacions excepcionals de vent fort i un clima més calorós provoca que el risc d’incendis augmente. Amb motiu de l’emergència climàtica, l’Associació mediambiental Murta i Casella ha organitzat la Setmana del Medi Ambient a Alzira, que començarà este dijous amb una conferència de l’enginyer forestal, Ferran Dalmau. Del 16 al 28 de novembre, l’Associació Mediambiental Murta i Casella ha preparat amb l’ajuda de l’Ajuntament dos setmanes plenes d’activitats dedicades a la divulgació de ferramentes per a la cura del nostre entorn. Ferran Dalmau, enginyer forestal i expert en ciència i gestió integral d’incendis forestals, inaugurarà les jornades amb una xarrada sobre els incendis forestals en el context de l’emergència climàtica. Serà este dijous a la Casa de la Cultura a les 19:30 de la vesprada. I després, a les 20:30 també a la Casa de la Cultura, es presentarà l’exposició de les fonts de la serra, que romandrà oberta fins al dia 28. Comptarem durant 13 dies amb més xerrades sobre l’oratge i rutes guiades. El programa es pot consultar complet al facebook murtaicasella.
Centenars de persones omplin el pont de Ferro dissabte contra el nou conveni del transvasament del Xúquer al Vinalopó.
La Ribera ha tornat a mostrar el seu rebuig pel Conveni per a subministrar aigua del Xúquer al Vinalopó durant els pròxims 10 anys. Centenar de persones es donaren cita convocats per Xúquer viu al pont de Ferro d’Alzira per a mostrar la seua preocupació cap a este conveni. Un conveni que establix un “compromís de subministrament mínim” de 278 Hm3 d’aigua del Xúquer transvasada al Vinalopó en 10 anys, una quantitat molt superior a la que s’ha transvasat aquests últims anys i amb un preu fortament subvencionat. Això contradiu el plantejament amb què es va autoritzar el transvasament Xúquer-Vinalopó que diu que sols es podran transvasar cabals “excedents”. És un transvasament “a sobrants” i la quantitat a transvasar dependrà dels “sobrants” del Xúquer, una vegada s’hagen garantit les necessitats ambientals, d’abastiment a població, de reg i de la resta d’usos en la conca cedent, la del Xúquer. Per això entenen que estos sobrants no es poden establir a priori, sino any a any i més amb un clima que cada vegada és mes sec. Paco Sanz, portaveu de la plataforma. A la jornada de dissabte es va llegir un manifest expressant este desacord, que va tindre el suport d’alcaldes i alcaldesses com el d’Alzira, Corbera, Alcàntera del Xúquer i la Barraca d’Aigües Vives. A més es compta amb la participació de representants d’altres ajuntaments i d’entitats cíviques. Des de la plataforma pel Xúquer, es plantegen ara a més de la pressió social, també estudiar el tema jurídic ja que es considera que el transvasament al Vinalopó no es aprovar en els termes que es va a fer ara, que suposarà posar en perill la zona de la Ribera i de l’Albufera.
L’Ajuntament estudia posar càmeres en punts del terme rural per a evitar robatoris i actes vandàlics.
Ajuntament i entitats agràries activen un protocol de seguretat per a evitar els furts al camp de cara a la campanya citrícola. Ahir, dilluns es va celebrar una reunió amb tots els sectors implicats per a millorar la seguretat en el camp, representants de la Cooperativa Alzicoop, la Séquia Real del Xúquer, AVA-ASAJA i representants de motors de reg. Es van reunir amb representants polítics, tècnics municipals i els comissaris de la policia nacional i local. En esta reunió també s’ha comunicat que estan pendents reunions amb la Conselleria i amb la Diputació per a posar en marxa la implantació de drons que facen estes tasques de vigilància, de manera que Alzira siga un dels municipis pioners per a la seua posada en funcionament. L’alcalde, Alfons Domínguez, estudia la possibilitat d’ implantar càmeres de vigilància en punts estratègics per a dissuadir a estranys d’apropiar-se de les collites dels nostres agricultors. Per la seua banda, l’alcalde d’Alzira, Alfons Dominguez explica que en esta qüestió, es tractaria de posar-les en punts en les quals servirien no sols per evitar robatoris sino també altres incidències. Montalvá s’ha compromés també a convocar pròximament el Consell Agrari una vegada s’haja constituït.
MOCIÓ CANYES L’Ajuntament d’Alzira afiança la seua lluita contra les canyes en els rius i barrancs amb noves mesures. Ahir el plenari va aprovar una proposta de govern per a demanar permisos per utilizar en el llit dels barrancs tractaments fitosanitaris per acabar amb les canyes. El regidor d’agricultura, Enrique Montalvá justifica la petició en que Alzira és una ciutat de pluges torrencials que afecta sobretot a la zona d’horta. Degut al poc desnivell, l’acumulació de restes de vegetació en els barrancs impedixen el pas de l’aigua aconseguint que s’inunden les parcel•les agrícoles, podrint la fruita i creant en els arbres asfixia radicular a causa del fong Phytophthora. A esta situació se suma les canyes existents en els barrancs. Amb la intenció de minimitzar el risc d’incendis i millorar la situació dels barrancs perquè drenen quan ploga es fa esta sol•licitud perquè s’autoritze a utilizar tractaments per acabar amb la canya com a espècie invasora.
Ciudadanos demana més manteniment dels camins d’urbanitzacions
CS Alzira considera que el manteniment dels camins de les diferents urbanitzacions seguix sent nul amb brutícia constant i matolls que poden ocasionar accidents per falta de visibilitat als vehicles. El seu portaveu, Miguel Vidal, ha visitat els veïns del Racó de les Vinyes per comprovar personalment l’estat en general de la zona i escoltar les queixes i els suggeriments dels veïns de la zona. Vidal demana més inversió però sobretot actuacions més habituals així com demana contenidors ja que denuncia que són escassos o inexistents.
Les pèrdues per fauna salvatge al camp de la Ribera es calculen en més d’un milió d’euros a l’any
L’Associació Valenciana d’Agricultors adverteix de la pèrdua de flora autòctona en els camps com a conseqüència dels mètodes utilitzats per evitar els atacs de senglars. A la recerca dels bulbs de l’agret o la cresolera, la fauna salvatge trenca gomes de degoteig, seca arrels, tomba plançons joves i fa forats que provoquen accidents. Per a evitar un mal major, els agricultors es veuen obligats a realitzar tractaments amb herbicides que acaben amb esta flora, malgrat ser molt apreciada pel sector. Una pèrdua que afecta negativament la biodiversitat de l’ecosistema, la retenció de la humitat i la protecció dels sòls agrícoles. José España, delegat d’AVA en Alzira, subratlla que no sols es tracta de la pèrdua d’estes herbàcies, sinó dels danys materials i físics que causen els senglars que, fins i tot, entren als camps tancats i ho fa en qualsevol època de l’any. Les pèrdues per fauna salvatge a la nostra comarca es calculen en més d’un milió d’euros a l’any, segons AVA-ASAJA. Des d’AVA assenyalen que l’administració ha de treballar perquè siga possible compatibilitzar la protecció de la fauna amb la protecció del territori, la salut i la seguretat ciutadana. Un dels mètodes que solia utilitzar-se per mantindre este equilibri eren les batudes de senglars, que a Alzira fa anys que no es duen a terme.
