Montalvá aposta per la construcció d’una central fotovoltaica que subvencione l’electricitat dels agricultors alzirenys
Acabar amb els canyars en les zones de l’horta per a mantindre el drenatge dels camps i també en la zona forestal per a previndre els incendis. Esta és una de les prioritats del regidor d’Agricultura, Enrique Montalvá, en esta nova etapa. Una acció que vol emprendre des de ja mentre posa la mirada en un pla estratègic d’agricultura a mig termini i per als quatre anys de legislatura, que contempla diversos projectes per tal d’afavorir i reduir les despeses dels llauradors. La construcció d’una central d’energia fotovoltaica és un d’ells. Amb este projecte el que es pretén és construir una central fotovoltaica amb ajudes europees, per tal d’obtindre energia suficient per a revendre-la a Iberdrola i amb els beneficis de la venda d’esta energia, subvencionar l’electricitat als agricultors del terme. Montalvá a més planteja diverses solucions per a obtindre rendibilitat del camp. En la zona del Pla de Corbera i la Murta, on és difícil fer agrupació de parcel·les, obtindre royalties de varietats noves que aporten rendibilitat, a més de subvencions per a la reconversió varietal. I d’altra banda, en la zona de l’horta aposta per l’agrupació de parcel·les entre 100 i 200 fanecades, per a buscar rendibilitat, sense que caiguen en mans del fons voltor i obtindre subvencions perquè estes explotacions siguen rendibles. Per últim, el regidor d’Agricultura aposta per modificar el Consell Agrari, un canvi que implica llevar pes polític a este consell i integrar totes les institucions i empreses relacionades amb l’agricultura.
La Unió critica la insensibilitat del govern d’Espanya per ajornar únicament quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació
La Unió critica que el govern d’Espanya només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació, sense tindre en compte l’opinió del sector agrari i sense incloure ajudes que compensen els costos d’estes noves obligacions. La Unió sol·licita una implantació progressiva que comence per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028. Així mateix, l’organització agrària considera que la implantació del Quadern Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea i no pretendre el Govern d’Espanya convertir-se en el primer a posar-lo en marxa, imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu. La Unió assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives en un context de greu crisi de rendibilitat, incorporant al Pla Estratègic de la PAC la necessària compensació quantificada del quadern digital d’explotació i evitant així sobrecostos als llauradors i ramaders, que es calculen en vora 1.050 milions d’euros. L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital és un dels principals arguments que han originat la marxa del pròxim 5 de juliol a Madrid i en la qual La Unió estarà present. Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023 per a algunes explotacions i a partir de l’1 de juliol de 2024 per a la resta.
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp amb pèrdues de més d’un milió en cítrics i caquis
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp, convertint-se així en la comarca més afectada per les tempestes del dimecres. Estes són les dades que ha presentat La Unió Llauradora i Ramadera, que estima que la pedra ha afectat en total més de 4.300 hectàrees de cultiu amb unes pèrdues de vora 4 milions d’euros. Uns danys per als quals l’organització agrària sol·licitarà ajudes. La incidència de la pedra es va manifestar amb major intensitat a la Ribera Alta, i ja en menor grau a les comarques de la Ribera Baixa, la Costera i la Canal de Navarrés. De les hectàrees afectades, 3.755 corresponen a la nostra comarca, amb pèrdues que ronden el milió i mig d’euros tant en cítrics com en caquis. El cítric és el principal cultiu perjudicat, amb 2.470 hectàrees i el 56% dels danys, seguit del caqui que, amb 1.660 hectàrees afectades, ha rebut vora el 40% dels danys. Davant esta situació, La Unió Llauradora reclama ajudes directes, l’agilització dels peritatges dels camps sinistrats amb pòlissa d’assegurança, la condonació de l’IBI de les parcel·les cultivades, la bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant un any i l’establiment de préstecs amb interés subvencionat.
La Unió Llauradora participarà en la marxa de la sequera convocada a Madrid per reclamar mesures efectives per al camp
Llauradors de La Unió es desplaçaran en tractor i en autobús fins a Madrid per a participar el pròxim 5 de juliol en una marxa en defensa del sector. La falta de resposta efectiva per la sequera, solucions a la fauna salvatge, la implantació del quadern digital o l’adaptació dels ecorrègims de la PAC són alguns dels motius de la protesta. La Unió, junts a la resta d’organitzacions de la Unión de Uniones, ha convocat una gran marxa davant la falta de respostes del govern a la greu crisi que atravessa el sector agrari. En la protesta confluiran diferents columnes de tractors que eixiran des la Comunitat Valenciana i altres cinc comunitats autònomes. Entre les reivindicacions principals, mesures per a pal·liar l’impacte de la sequera en els cultius més afectats, la paralització de la digitalització forçada del camp i l’adaptació dels ecorrègims de la PAC a la realitat del sector agrari valencià. La Unió sol·licita així mateix mesures eficients i reals davant els danys de fauna silvestre com el senglar o el conill; una modificació de la llei de millora del funcionament de la cadena alimentària; l’aplicació immediata de les clàusues espill per a les importacions i la doble tarifa elèctrica per al regadiu, que no s’ha posat en marxa tot i que una sentència obliga a aplicar-la. Carles Peris de nou.
La Unió Llauradora veu amb preocupació la caiguda de la producció citrícola i demana major promoció i protecció del cítric
LA UNIÓ fa un balanç negatiu de la campanya citrícola 2022-2023 per la paulatina baixada de la producció durant les últimes tres campanyes, que es preveu continuarà al 2023-24. L’increment dels costos, la caiguda en el consum i l’afecció de les plagues minven encara més esta campanya, que compta amb la producció més baixa dels últims 17 anys. La Unió Llauradora indica que la producció d’enguany ha sigut de poc més de 2,9 milions de tones, un 11% inferior a la passada i un 17% menys que la mitjana. En el que portem de segle XXI, només la campanya 2005-2006 va tindre una producció més baixa, amb 2,8 milions de tones. La falta de rendibilitat i les conseqüències del canvi climàtic són les principals causes: al 2022 s’abandonaren 6.000 hectàrees, un 4% més que al 2021. Quant al preu percebut en origen, és un 28% més alt que el del passat exercici, i el preu mitjà d’eixida de magatzem s’ha vist incrementat en un 15% sobre la mitjana de les últimes cinc campanyes. Els ingressos bruts han sigut de vora 1.070 milions d’euros, un augment del 16%. No obstant això, LA UNIÓ considera que este increment de preus no compensa la reducció de la producció i l’exagerat increments dels costos. Si se sumen els destríos, danys per plagues i augment de costos, el resultat serà pràcticament igual que el de la campanya 2021-2022, segons l’organització.
La Unió demana a Conselleria l’ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny
La Unió Llauradora demana a Conselleria d’Agricultura una ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny, i que no comence ja el dia 1. Les intenses precipitacions i el risc baix d’incendis podrien permetre que es prorrogara l’ampliació de les cremes fins a eixa data. En concret, La Unió ha demanat ampliar este període per a la crema de marges de cultiu, d’eliminació de residus agrícoles i forestals mitjançant ús del foc i transformació de finques. L’organització dona dos raons per endarrerir la prohibició de cremes. D’una banda, argumenta que davant les condicions meteorològiques actuals i previstes, amb les pluges d’esta segona quinzena de maig, hi ha un perill d’incendis baix. D’altra banda, recorda que a conseqüència d’un període d’absència acumulada de precipitacions i temperatures anormalment elevades que incrementaven el perill d’incendis per una elevada disponibilitat de vegetació forestal, Conselleria va emetre una resolució que prohibia fins al 31 de maig l’ús del foc per a la crema agrícola. La resolució de Conselleria va suposar la paralització o endarreriment de treballs agrícoles tan importants com la poda en molts cultius durant la primavera, així com la gestió de les restes de cultius en parcel·les on s’ha arrancat el cultiu per a posar un altre. Per això és necessari fer eixos treballs ara, i evitar així que es queden en el camp estes restes agrícoles, ja que tindria l’efecte contrari, incrementar el risc d’incendi este estiu.
El pròxim 1 de juny començarà el període excepcional de cremes agrícoles d’estiu
L’Ajuntament d’Alzira instaurarà a partir del pròxim 1 de juny el període excepcional de cremes agrícoles d’estiu. De l’1 al 30 de juny s’autoritzaran les cremes agrícoles únicament per a restes de poda de varietats tardanes de cítrics. El pròxim 31 de maig finalitza el període de cremes d’hivern i, per tant, les declaracions responsables de crema sol·licitades des del passat 16 d’octubre de 2022 perdran la seua vigència. Davant la millora en les condicions de sequera i la situació de risc d’incendi forestal gràcies a la pluja, es preveu que les restriccions de cremar a menys de 100 metres no s’allarguen més enllà del 31 de maig. De l’1 al 30 de juny, es podrà cremar de dilluns a divendres des del trenc d’alba fins a les 11 hores, baix les condicions establertes pel Pla Local de Cremes. Estarà prohibida la crema a menys de 30 m de sòl forestal amb caràcter general i a menys de 500 m els dies de risc alt (taronja) o extrem (roig) per incendis forestals. De juliol a setembre no es podrà cremar. Per a obtindre el permís de crema, s’haurà de sol·licitar a través de La Clau l’autorització de crema i la declaració responsable acreditant que es gestionaran únicament restes de poda de varietats tardanes de cítrics.
Les organitzacions agràries valoren com a positives les pluges dels últims dies
La pluja d’estos dies ha estat en termes generals positiva, segons les organtizacions agràries. Tant La Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors valoren l’aigua en termes benignes per alleujar la sequera. Ara bé, assenyalen que cal esperar que, en els pròxims dies, la pluja no es transforme en altres fenòmens com la pedra. D’una banda, la Unió Llauradora i Ramadera valora les pluges de les últimes hores com a molt positives en general per al camp valencià, després d’un període molt intens de sequera. En els cultius de regadiu, el temporal permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments. Les campanyes de cultius de costa també es veuran beneficiades, així com els cítrics, el caqui i les reserves hídriques de la nostra comarca, on estos dies ha plogut al voltant de 60 litres. D’altra banda, AVA assenyala que sobretot en la zona de regadiu, on els agricultors havien començat a regar tres mesos abans que l’any passat i estaven consumint un 40% més d’aigua, estes pluges permeten alleujar els costos de producció. Tant La Unió com AVA assenyalen com a part negativa del temporal la paralització en la recol·lecció d’algunes campanyes de fruita d’estiu i hortalisses de temporada, o els danys directes en els cultius de cirera. Així mateix, en aquelles zones on han descarregat excessives precipitacions en un breu període de temps, ja s’han produït arrossegament de terres i trencament de marges, murs i altres infraestructures agràries. Les associacions assenyalen que caldrà esperar per comprovar l’evolució dels cultius i de les pluges.
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures contra la sequera a penes beneficiaran el camp valencià
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures aprovades ahir pel Consell de Ministres per a fer front als efectes de la sequera a penes beneficiaran el camp valencià. L’organització agrícola assenyala que, en tot cas, estes mesures beneficiaran alguns cultius de secà, la ramaderia i l’apicultura, mentre que el regadiu valencià queda exclòs tot i els efectes que la falta de pluges ja està provocant. AVA valora les ajudes directes adreçades als ramaders i apicultors, però qüestiona el fons de 276 milions que el Govern encara no ha desvelat a quins cultius destinarà ni en quines zones d’Espanya. A més de les ajudes directes, fiscals i de liquidesa, que per a AVA-ASAJA es queden curtes, l’associació considera irrisori que el Govern només retarde el quadern digital d’explotació quatre mesos fins a gener de 2024. Pel que fa a l’ampliació del termini de tramitació de la PAC fins al 30 de juny, AVA constata que evidencia un fracàs perquè no compensa els retards causats per l’aplicació informàtica de l’Administració. L’Associació Valenciana d’Agricultors troba a faltar un suport decidit al regadiu, i exigix un preu especial per al quilovat agrari, dos canvis de potència contractada a l’any i l’eliminació del topall de gas. Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASJA.
L’Associació Valenciana d’Agricultors exigix al Govern que deixe en suspens el caràcter obligatori del quadern digital
L’Associació Valenciana d’Agricultors exigeix al Govern que deixe en suspens l’obligatorietat del quadern digital d’explotació. L’organització alerta que molts xicotets i mitjans agricultors no podran assumir este canvi per desconeixements informàtics, sobrecostos i temps. AVA-ASAJA reclama al Govern central que deixe en suspens l’obligatorietat d’emplenar el quadern digital d’explotació i flexibilitze al màxim tant l’entrada en vigor d’esta exigència com les obligacions estipulades. L’objectiu, evitar l’abandó entre els xicotets i mitjans agricultors i ramaders. Malgrat que la Unió Europea contempla per a 2026 el quadern digital, Espanya ha sigut el primer país a imposar-lo. AVA critica que en un sector on l’edat mitjana dels titulars supera els 64 anys a la Comunitat Valenciana, el Govern avança el quadern digital sense establir un pla de formació als agricultors o especificar cap suport a aquells que no tenen mitjans digitals. Quant als sobrecostos econòmics, l’associació adverteix que esta decisió contribueix a elevar els costos de producció i encarir els aliments. Per això, l’organització agrària reitera al Govern espanyol que escolte el sector, atenga les reivindicacions de les comunitats autònomes i reconduïsca este “despropòsit”.
