L’Ajuntament estudia posar càmeres en punts del terme rural per a evitar robatoris i actes vandàlics.
Ajuntament i entitats agràries activen un protocol de seguretat per a evitar els furts al camp de cara a la campanya citrícola. Ahir, dilluns es va celebrar una reunió amb tots els sectors implicats per a millorar la seguretat en el camp, representants de la Cooperativa Alzicoop, la Séquia Real del Xúquer, AVA-ASAJA i representants de motors de reg. Es van reunir amb representants polítics, tècnics municipals i els comissaris de la policia nacional i local. En esta reunió també s’ha comunicat que estan pendents reunions amb la Conselleria i amb la Diputació per a posar en marxa la implantació de drons que facen estes tasques de vigilància, de manera que Alzira siga un dels municipis pioners per a la seua posada en funcionament. L’alcalde, Alfons Domínguez, estudia la possibilitat d’ implantar càmeres de vigilància en punts estratègics per a dissuadir a estranys d’apropiar-se de les collites dels nostres agricultors. Per la seua banda, l’alcalde d’Alzira, Alfons Dominguez explica que en esta qüestió, es tractaria de posar-les en punts en les quals servirien no sols per evitar robatoris sino també altres incidències. Montalvá s’ha compromés també a convocar pròximament el Consell Agrari una vegada s’haja constituït.
MOCIÓ CANYES L’Ajuntament d’Alzira afiança la seua lluita contra les canyes en els rius i barrancs amb noves mesures. Ahir el plenari va aprovar una proposta de govern per a demanar permisos per utilizar en el llit dels barrancs tractaments fitosanitaris per acabar amb les canyes. El regidor d’agricultura, Enrique Montalvá justifica la petició en que Alzira és una ciutat de pluges torrencials que afecta sobretot a la zona d’horta. Degut al poc desnivell, l’acumulació de restes de vegetació en els barrancs impedixen el pas de l’aigua aconseguint que s’inunden les parcel•les agrícoles, podrint la fruita i creant en els arbres asfixia radicular a causa del fong Phytophthora. A esta situació se suma les canyes existents en els barrancs. Amb la intenció de minimitzar el risc d’incendis i millorar la situació dels barrancs perquè drenen quan ploga es fa esta sol•licitud perquè s’autoritze a utilizar tractaments per acabar amb la canya com a espècie invasora.
Ciudadanos demana més manteniment dels camins d’urbanitzacions
CS Alzira considera que el manteniment dels camins de les diferents urbanitzacions seguix sent nul amb brutícia constant i matolls que poden ocasionar accidents per falta de visibilitat als vehicles. El seu portaveu, Miguel Vidal, ha visitat els veïns del Racó de les Vinyes per comprovar personalment l’estat en general de la zona i escoltar les queixes i els suggeriments dels veïns de la zona. Vidal demana més inversió però sobretot actuacions més habituals així com demana contenidors ja que denuncia que són escassos o inexistents.
Les pèrdues per fauna salvatge al camp de la Ribera es calculen en més d’un milió d’euros a l’any
L’Associació Valenciana d’Agricultors adverteix de la pèrdua de flora autòctona en els camps com a conseqüència dels mètodes utilitzats per evitar els atacs de senglars. A la recerca dels bulbs de l’agret o la cresolera, la fauna salvatge trenca gomes de degoteig, seca arrels, tomba plançons joves i fa forats que provoquen accidents. Per a evitar un mal major, els agricultors es veuen obligats a realitzar tractaments amb herbicides que acaben amb esta flora, malgrat ser molt apreciada pel sector. Una pèrdua que afecta negativament la biodiversitat de l’ecosistema, la retenció de la humitat i la protecció dels sòls agrícoles. José España, delegat d’AVA en Alzira, subratlla que no sols es tracta de la pèrdua d’estes herbàcies, sinó dels danys materials i físics que causen els senglars que, fins i tot, entren als camps tancats i ho fa en qualsevol època de l’any. Les pèrdues per fauna salvatge a la nostra comarca es calculen en més d’un milió d’euros a l’any, segons AVA-ASAJA. Des d’AVA assenyalen que l’administració ha de treballar perquè siga possible compatibilitzar la protecció de la fauna amb la protecció del territori, la salut i la seguretat ciutadana. Un dels mètodes que solia utilitzar-se per mantindre este equilibri eren les batudes de senglars, que a Alzira fa anys que no es duen a terme.
Montalvá aposta per la construcció d’una central fotovoltaica que subvencione l’electricitat dels agricultors alzirenys
Acabar amb els canyars en les zones de l’horta per a mantindre el drenatge dels camps i també en la zona forestal per a previndre els incendis. Esta és una de les prioritats del regidor d’Agricultura, Enrique Montalvá, en esta nova etapa. Una acció que vol emprendre des de ja mentre posa la mirada en un pla estratègic d’agricultura a mig termini i per als quatre anys de legislatura, que contempla diversos projectes per tal d’afavorir i reduir les despeses dels llauradors. La construcció d’una central d’energia fotovoltaica és un d’ells. Amb este projecte el que es pretén és construir una central fotovoltaica amb ajudes europees, per tal d’obtindre energia suficient per a revendre-la a Iberdrola i amb els beneficis de la venda d’esta energia, subvencionar l’electricitat als agricultors del terme. Montalvá a més planteja diverses solucions per a obtindre rendibilitat del camp. En la zona del Pla de Corbera i la Murta, on és difícil fer agrupació de parcel·les, obtindre royalties de varietats noves que aporten rendibilitat, a més de subvencions per a la reconversió varietal. I d’altra banda, en la zona de l’horta aposta per l’agrupació de parcel·les entre 100 i 200 fanecades, per a buscar rendibilitat, sense que caiguen en mans del fons voltor i obtindre subvencions perquè estes explotacions siguen rendibles. Per últim, el regidor d’Agricultura aposta per modificar el Consell Agrari, un canvi que implica llevar pes polític a este consell i integrar totes les institucions i empreses relacionades amb l’agricultura.
La Unió critica la insensibilitat del govern d’Espanya per ajornar únicament quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació
La Unió critica que el govern d’Espanya només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació, sense tindre en compte l’opinió del sector agrari i sense incloure ajudes que compensen els costos d’estes noves obligacions. La Unió sol·licita una implantació progressiva que comence per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028. Així mateix, l’organització agrària considera que la implantació del Quadern Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea i no pretendre el Govern d’Espanya convertir-se en el primer a posar-lo en marxa, imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu. La Unió assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives en un context de greu crisi de rendibilitat, incorporant al Pla Estratègic de la PAC la necessària compensació quantificada del quadern digital d’explotació i evitant així sobrecostos als llauradors i ramaders, que es calculen en vora 1.050 milions d’euros. L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital és un dels principals arguments que han originat la marxa del pròxim 5 de juliol a Madrid i en la qual La Unió estarà present. Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023 per a algunes explotacions i a partir de l’1 de juliol de 2024 per a la resta.
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp amb pèrdues de més d’un milió en cítrics i caquis
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp, convertint-se així en la comarca més afectada per les tempestes del dimecres. Estes són les dades que ha presentat La Unió Llauradora i Ramadera, que estima que la pedra ha afectat en total més de 4.300 hectàrees de cultiu amb unes pèrdues de vora 4 milions d’euros. Uns danys per als quals l’organització agrària sol·licitarà ajudes. La incidència de la pedra es va manifestar amb major intensitat a la Ribera Alta, i ja en menor grau a les comarques de la Ribera Baixa, la Costera i la Canal de Navarrés. De les hectàrees afectades, 3.755 corresponen a la nostra comarca, amb pèrdues que ronden el milió i mig d’euros tant en cítrics com en caquis. El cítric és el principal cultiu perjudicat, amb 2.470 hectàrees i el 56% dels danys, seguit del caqui que, amb 1.660 hectàrees afectades, ha rebut vora el 40% dels danys. Davant esta situació, La Unió Llauradora reclama ajudes directes, l’agilització dels peritatges dels camps sinistrats amb pòlissa d’assegurança, la condonació de l’IBI de les parcel·les cultivades, la bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant un any i l’establiment de préstecs amb interés subvencionat.
La Unió Llauradora participarà en la marxa de la sequera convocada a Madrid per reclamar mesures efectives per al camp
Llauradors de La Unió es desplaçaran en tractor i en autobús fins a Madrid per a participar el pròxim 5 de juliol en una marxa en defensa del sector. La falta de resposta efectiva per la sequera, solucions a la fauna salvatge, la implantació del quadern digital o l’adaptació dels ecorrègims de la PAC són alguns dels motius de la protesta. La Unió, junts a la resta d’organitzacions de la Unión de Uniones, ha convocat una gran marxa davant la falta de respostes del govern a la greu crisi que atravessa el sector agrari. En la protesta confluiran diferents columnes de tractors que eixiran des la Comunitat Valenciana i altres cinc comunitats autònomes. Entre les reivindicacions principals, mesures per a pal·liar l’impacte de la sequera en els cultius més afectats, la paralització de la digitalització forçada del camp i l’adaptació dels ecorrègims de la PAC a la realitat del sector agrari valencià. La Unió sol·licita així mateix mesures eficients i reals davant els danys de fauna silvestre com el senglar o el conill; una modificació de la llei de millora del funcionament de la cadena alimentària; l’aplicació immediata de les clàusues espill per a les importacions i la doble tarifa elèctrica per al regadiu, que no s’ha posat en marxa tot i que una sentència obliga a aplicar-la. Carles Peris de nou.
La Unió Llauradora veu amb preocupació la caiguda de la producció citrícola i demana major promoció i protecció del cítric
LA UNIÓ fa un balanç negatiu de la campanya citrícola 2022-2023 per la paulatina baixada de la producció durant les últimes tres campanyes, que es preveu continuarà al 2023-24. L’increment dels costos, la caiguda en el consum i l’afecció de les plagues minven encara més esta campanya, que compta amb la producció més baixa dels últims 17 anys. La Unió Llauradora indica que la producció d’enguany ha sigut de poc més de 2,9 milions de tones, un 11% inferior a la passada i un 17% menys que la mitjana. En el que portem de segle XXI, només la campanya 2005-2006 va tindre una producció més baixa, amb 2,8 milions de tones. La falta de rendibilitat i les conseqüències del canvi climàtic són les principals causes: al 2022 s’abandonaren 6.000 hectàrees, un 4% més que al 2021. Quant al preu percebut en origen, és un 28% més alt que el del passat exercici, i el preu mitjà d’eixida de magatzem s’ha vist incrementat en un 15% sobre la mitjana de les últimes cinc campanyes. Els ingressos bruts han sigut de vora 1.070 milions d’euros, un augment del 16%. No obstant això, LA UNIÓ considera que este increment de preus no compensa la reducció de la producció i l’exagerat increments dels costos. Si se sumen els destríos, danys per plagues i augment de costos, el resultat serà pràcticament igual que el de la campanya 2021-2022, segons l’organització.
La Unió demana a Conselleria l’ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny
La Unió Llauradora demana a Conselleria d’Agricultura una ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny, i que no comence ja el dia 1. Les intenses precipitacions i el risc baix d’incendis podrien permetre que es prorrogara l’ampliació de les cremes fins a eixa data. En concret, La Unió ha demanat ampliar este període per a la crema de marges de cultiu, d’eliminació de residus agrícoles i forestals mitjançant ús del foc i transformació de finques. L’organització dona dos raons per endarrerir la prohibició de cremes. D’una banda, argumenta que davant les condicions meteorològiques actuals i previstes, amb les pluges d’esta segona quinzena de maig, hi ha un perill d’incendis baix. D’altra banda, recorda que a conseqüència d’un període d’absència acumulada de precipitacions i temperatures anormalment elevades que incrementaven el perill d’incendis per una elevada disponibilitat de vegetació forestal, Conselleria va emetre una resolució que prohibia fins al 31 de maig l’ús del foc per a la crema agrícola. La resolució de Conselleria va suposar la paralització o endarreriment de treballs agrícoles tan importants com la poda en molts cultius durant la primavera, així com la gestió de les restes de cultius en parcel·les on s’ha arrancat el cultiu per a posar un altre. Per això és necessari fer eixos treballs ara, i evitar així que es queden en el camp estes restes agrícoles, ja que tindria l’efecte contrari, incrementar el risc d’incendi este estiu.
