Es rehabilita el panteó en memòria d’alguns dels republicans represaliats pel franquisme a Alzira.
La Diputació de València ha arribat a un acord amb l’Ajuntament d’Alzira per a la subvenció de les obres de rehabilitació del panteó de la ciutat de la Ribera Alta, considerat el primer que es va construir a España per a rehabilitar la memòria d’alguns dels republicans represaliats pel franquisme. El panteó es va construir a la fi dels anys setanta o principis dels huitanta, on es van traslladar els cossos d’unes cinquanta fosses comunes que albergaven al voltant de dos-centes persones. Els tècnics de les diferents administracions han avaluat el valor patrimonial del memorial i s’han elaborat diferents projectes, que ara seran redefinits. Es proposa una rehabilitació i allí es reinhumaran els cossos que consideren els familiars després d’un procés d’identificació que, no obstant això, és complicat. Es valora la possibilitat d’edificar 84 nínxols en el nou monument, que es destinaran a les persones identificades. La resta de cossos, els no identificats, fins als 200 possibles, es depositaran en quatre sepultures obertes en el subsol. La inexistència de criteris científics en l’exhumació realitzada en els anys 70 o 80 impedix que es puguen realitzar hui treballs d’identificació individualitzats, ja que les restes van ser mesclades. Xavi Pérez, regidor de patrimoni. PANTEÓ FOSSAR ALZIRA 1- x. pÉREZ Per a subvencionar estos treballs, la Diputació de València aportarà 21.331 euros del pressupost actual de 2024 i altres 7.889 euros dels comptes del pròxim any, amb les quals es procedirà a la rehabilitació estructural per a evitar filtracions i problemes de pavimentació.
El Muma ha presentat hui el projecte Prometheus, un projecte que pretén promoure el coneixement des itineraris culturals europeus, com la Ruta de Jaume I
Hui s’ha presentat al Museu municipal d’Alzira el projecte Prometheus, un projecte que pretén promoure el coneixement des itineraris culturals europeus. Un dels itineraris ha sigut la Ruta de Jaume I que s’ha posat en valor a través d’este treball que ha registrat els llocs i monuments en l’actualitat i els ha digitalitzat. Este projecte ha servit perquè, a través d’una investigació precisa,revitalitzar el patrimoni arquitectònic internacional de forma molt rellevant. Inicialment, el projecte s’inicia a Rússia, amb la Universitat de Perm amb la Ruta del Alto Karma, es va suspendre arran la guerra a Ucraïna, va continuat amb la ruta urbana de la ciutat de Gdanks i es va suspendre arran la guerra a Ucraïna. I finalment la ruta de Jaume I de la ma de la participació de la Universitat Politècnica de València. S’han digitalitzar els monuments i esglésies d’estaq ruta des de l’esglèsia de la Sang de Llíria fins el castell d’Almonecir. Alzira ha estat part fonamental d’esta ruta, ja que d’ella han format part la muralla, la casa de Jaume I i la Creu Coberta. El regidor de patrimoni Xavier Pérez ha destacat la importància d’este treball per a la futur museu en la Casa del Rei. L’investigador responsabel de la Universitat Politècnica de València, Luis Palmero ha destacat la importància d’este treball, ja que ha contribuít a que reconstruir i difondre el patrimoni perdut i ho han fet els joves estudiants que mitjançant la pressa de dades in situ i la posterior digitalització han recuperat estes rutes culturals. A més tal i com ha destacat l’arquitecte Jorge Garcia Valldecabres, Jaume I es troba en el centre de la construcció europea. El mateix expert ha destacat la importància de Jaume I per a donar valor a les figures de Sant Bernat i les germanes. Segons ha explicat es tracta del primer bernardí de la història. L’acte de presentació d’estos panells que resumixen el projecte Prometheus ha comptat amb la participació de l’alcalde d’Alzira, membres de la corporació i experts i alumnat que durant cinc anys han participat en este projecte internacional.
El Muma acollirà demà la presentació de l’exposició “La ruta de Jaume I. Un repte de documentació per a la intervenció i conservació de les rutes de patrimoni cultural”
El Muma acull demà la presentació d’una exposició sobre Jaume I. Es tracta d’un projecte de la Universitat Politècnica de València a través del Conveni d’excel·lència Maria Sklodowska-Curie. El projecte que es presentarà demà amb diverses maquetes s’anomena “La ruta de Jaume I. Un repte de documentació per a la intervenció i conservació de les rutes de patrimoni cultural”. L’acte tindrà lloc demà al matí a les 11 al MUMA.
El partit popular demana que es dedique un carrer o plaça pública al polític basc assassinat per ETA, Miguel Angel Blanco, en el 27 aniversari del seu assassinat
El Partit Popular demana que es dedique un carrer o espai públic a Miguel Ángel Blanco assassinat fa 27 anys per ETA. Es per això que demana que es convoque la comissió de toponímia que és qui informa sobre la idoneïtat de posar un nom determinat a un espai públic. Este dissabte 13 de juliol de 2024 es complixen 27 anys del segrest i assassinat del regidor del PP d’Ermua, Miguel Angel Blanco i des del PP consideren necessari mantindre viu el record a les víctimes de la banda terrorista ja que la memòria combat la intolerància. El Partit Popular sol·licita a la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira, dedicar un carrer, parc o espai públic en honor al polític assassinat per ETA en 1997. Des del Partit Popular esperen que es convoque la Comissió de Toponímia, que en esta legislatura i amb més d’un any de vigència encara no ha convocat cap reunió i es puga tractar esta petició per a poder passar-la després al seu debat en el ple de l’ajuntament.
El Consorci del Camí del Cid millora la senyalització de la ruta al seu pas per Alzira, un dels conjunts històrics-artístics pels quals passa este sender de més de 1.000 quilòmetres
Hui se celebra el 925 aniversari de la mort del Cid Campeador a València, Alzira forma part de la ruta senderista Cami del Cid, una ruta senderista de més de 1400 quilòmetres que creua 8 províncies, a més d’altres rutes que es poden fer en vehicle motoritzat. Alzira es troba en dos dels dels itineraris a peu que hi ha marcats “El anillo de la taifa de Valencia” i el “Ramal de la defensa del sud”. En este cas, el camí que passa per Alzira és entre Almussafes i Xàtiva i Alzira és descrita com conjunt històric artístic dins del recorregut del Cid. La documentació confirma que Alzira va ser sitiada en diverses ocasions per les tropes del Cid Campeador i fins i tot en una d’estes incursions, varen matar el seu fill. El camí del Cid és una de les diverses rutes històriques que passa per Alzira i els viatgers que estan fent-la poden segellar en el seu salvoconducte el pas per Alzira, a la Tourist Info. En la ruta del Camí del Cid, la particularitat és que cada població té el seu segell particular. Els amants d’estes rutes històriques poden consultar els diversos itineraris al portal web caminodelcid.org. Itineraris que estan senyalitzats i en els quals justament enguany, s’estan fent tasques de manteniment.
El Muma acull l’exposició “Contra Hitler, la petjada valenciana en la Segona Guerra Mundial” centrada en els valencians i valencianes que lluitaren contra el nazisme
Contra Hitler. La petjada valenciana en la Segona Guerra Mundial és el títol de l’exposició de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies que es va inaugurar ahir al Museu Municipal d’Alzira. La mostra, organitzada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies junt amb la Regidoria de Patrimoni Històric i Memòria Democràtica, traça el mapa bèl·lic de molts dels hòmens i dones que van combatre el nazisme i el feixisme en la Segona Guerra Mundial. A pesar que Espanya no va participar oficialment en la Segona Guerra Mundial, almenys 65 mil espanyols disseminats pel món, la majoria provinents de l’exili, van acabar enquadrats en les files dels exèrcits aliats. El número va ser superior al dels combatents de la Divisió Blava enviats per Franco per a lluitar a les ordes d’Hitler. Espanyols, i entre estos un bon nombre de valencians, van lluitar en la Legió Estrangera Francesa, en els Cossos Francs d’Àfrica, en les Forces de la França Lliure, en la Companyia Espanyola Número 1 de l’exèrcit britànic, així com en els exèrcits nord-americà i soviètic. Destaca el paper imprescindible de les dones de la Resistència, afirma Rosa Brines, comissària de l’exposició, en la qual també han col·laborat investigadors com José María Azkárraga o Adrián Blas Mínguez Anaya, delegat de l’Amical de Mauthausen. Quant a la presència valenciana, la mostra trau a la llum el nom dels vint-i-dos valencians que van participar en la mítica companyia La Nueve del general Leclerc, així com noms ja insignes com Amado Granell, Virtudes Cuevas i altres valencians i valencianes menys coneguts. Tot això ha sigut possible gràcies als treballs de l’historiador Diego Gaspar Celaya i la experta en La Nueve, Evelyn Mesquida, els testimoniatges de la qual formen part de l’exposició a través de cinc vídeos en què el públic pot aprofundir sobre les qüestions que es plantegen.
Alzira obri la Casa Reial de Jaume I i presenta el resultat de les excavacions, amb la troballa d’una peça ceràmica amb més de mil anys
Una sala plena de gom a gom al MUMA va escoltar ahir l’arqueòloga Maria Clausi, la directora de les excavacions a la Casa Reial del Rei Jaume I a Alzira. Es va programar este esdeveniment per a presentar el treball de 3 mesos que s’han fet sobre les restes del subòl de la Casa Reial o de l’Olivera, com se la coneix popularment. La sèrie d’estructures descobertes, murs i paviments, de diferents tècniques i materials que se superposen segons èpoques històriques, junt a capes de reblits, intencionats o catastròfics, com és el cas d’algunes làmines de terra dipositades per inundacions del Xúquer. A més, en les excavacions s’ha trobat una peça ceràmica- una gerreta o redoma- dels segles X – XI prou sencera. El resultat de les excavacions aportarà la informació dels elements d’interés per a incorporar a l’edifici que cobrirà les restes i es convertirà en un centre museístic que dignifique este espai urbà del centre històric de la Vila, declarada Bé d’Interés Cultural pel conjunt de bens patrimonial que alberga. Les excavacions arqueològiques a la Casa Reial són l’estudi previ al projecte de recuperació d’este emblemàtic espai del Patrimoni Històric d’Alzira. Junt a la muralla conformaven la torre musulmana on es va situar la residència de Jaume I, i on segons la tradició va passar fins els últims moments de la seua vida. Un lloc per tant de gran interés cultural i sentimental per a tots el pobles de la Corona d’Aragó. El regidor de Patrimoni Històric, Xavier Pérez, ha mostrat la seua satisfacció per donar a conèixer a la ciutadania, dins d’estes jornades, el resultat de les excavacions d’este projecte tan necessari com il·lusionant per a tots el pobles de l’antiga Corona d’Aragó, ja que es un punt clau en la història de la vida i mort del rei més destacat i apreciat. En el marc dels actes de la programació per a commemoració del Dia dels Museus, es va presentar al MUMA esta setmana la restauració de sis plafons ceràmics per part de la restauradora Esmeralda Pons. Es tracta de plafons del segle XVIII i XIX provinents del Forn de les Rajoletes, d’una casa de la Plaça Major i de la Casa Alós. Estos plafons ja restaurats es poden veure a la col·lecció permanent del MUMA.
AGENDA CULTURAL
Hui, a les 6, continuarà la 4a mostra d’arts escèniques dedicada a la primera infància a la Casa de la Cultura amb l’obra de teatre Ratolins de Colors. La mostra posarà el punt i final demà dissabte, també a les 6 i a la Casa de la Cultura amb Toca, toca, de Kika Garcelán. El preu de l’entrada per a cadascun d’estos dos espectacles és de 3 euros. Hui a les 8’30 al Gran Teatre tindran teatre per a jóvens i adults amb l’obra Win win amb Carlos Amador i Mireia Pérez. D’altra banda, tant hui com el pròxim divendres es realitzarà el taller de “dibuix manga” a càrrec d´Espai de Rock de 5 a 8 de la vesprada per a jóvens de 12 a 18 anys. Per a participar en la segona sessió cal haver-se inscrit en la primera al telèfon 96 201 29 81 o a la Biblioteca Municipal, que és on es realitzarà el taller. Si volen ser solidaris, esta vesprada poden donar sang al Centre de Salut del carrer Hort dels Frares entre les 5’30 i les 8’30. Recorden que sols cal tindre entre 18 i 65 anys, pesar més de 50 quilos i no acudir en dejú. Com cada primer dissabte després de la segona Pasqua, en dos dies tindrà lloc la 32a edició de la tamborada local d’Alzira. A les 10 del matí, les bandes es concentraran en el Monument a la Tamborada, al principi de l’avinguda Luis Suñer. Des d’allí aniran a la plaça Major per acabar a la plaça del Carbó on, a les 12’30 es farà el concurs de replicadors. A les 6 de la vesprada tindrà lloc l’exhibició de bandes i a les 10’30 de la nit, també a la plaça del Carbó, es realitzarà el concurs nacional de bandes. Salva Blasco, director de la banda de la Junta de Germandats i Confraries, destava este matí a El dia per davant com la tamborada ha sigut la manera que molts jóvens han conegut tant el món del tambor i el bombo com la Setmana Santa. Ahir es va inaugurar l’exposició de 52 artistes que exposen les seues obres a la Casa de la Cultura fins el 4 de maig en honor a Ana Auñón i hui s’inaugura una altra mostra. Fem Art està dedicada a artistes alzirenyes. Set creadores exposaran les seues obres fins el dijous 18. Esta vesprada s’inaugurarà a les 7 i a continuació es farà una taula redona. La comissària de l’exposició és Cristina Saura qui ha passat este matí pels estudis d’Alzira Ràdio a El dia per davant. L’alzirenya ha reivindicat la quantitat de dones pintores que han existit en la història però que no s’han conegut. Saura ha volgut donar a conèixer les artistes que tenim a la capital riberenca amb esta exposició. Durant una setmana podrem vore l’obra de Marta Cuñat, Irene Monteagudo, Laura Toscano, Noelia Parra, Lidia Muñoz, Susana Nadal i a títol pòstum, Esther Goig. Hui es posa el punt i final a la ruta dels esmorzars amb el lliurament de les 10 targetes Alzira per valor de 100 € a gastar en comerços i l’hostaleria local així com esmorzars dobles en l’Arnadí, el restaurant guanyador. En 2n lloc ha quedat la Cantina del You i tercer Ca Tomàs. En la modalitat de pa, que era altre dels aspectes que la falla Sant Joan volia promocionar junt a IDEA i l’Ajuntament d’Alzira, el del forn Bernia ha sigut el més votat, seguit del del forn de Sifre i el forn Alonso. L’acte començarà a les 7 de la vesprada i a continuació els humoristes valencians Jajajers faran un monòleg i la xaranga Malagana ambientarà el final de festa.
Alzira grava la memòria oral de la seua història més recent
Alzira materialitza la memòria oral de la seua història més recent a través del projecte Memòria Viva. La Regidoria de Patrimoni Històric, a través del Museu Municipal i amb l’ajuda de la Mancomunitat ha impulsat este projecte que tracta de conservar la memòria oral mitjançant entrevistes a persones majors. Ja s’han fet els primers passos amb la gravació d’entrevistes a algunes persones d’Alzira, com Milagros Pérez, que complia este mes de febrer cent tres anys; Manuel Román, fill de Fermín Román, heroi de Mauthausen, que ens parla de son pare; José Clausi i José Vayà, primers regidors de l’etapa democràtica de l’Ajuntament d’Alzira; i Joaquin Tortosa, extreballador d’Avidesa. L’objectiu és crear un arxiu de la memoria oral d’estes persones que, a través de les seues vivències, expliquen grans fites històriques que han viscut. El projecte està obert i esperen que arriben noves persones majors que conten les seues històries. Qui tinga una proposta, pot contactar amb el Muma a través del correu museu@alzira.es o per tlf. Al 962 01 76 49. Les entrevistes, de 7 minuts o 40 la versió completa, es poden vore a través del portal web municipal. També a través del web de Riberana, el projecte de la Mancomunitat de la Ribera que ha fet posibles estes entrevistes. Esta iniciativa s’ha presentat hui al Muma junt amb una altra, la creació d’un catàleg de les escultures i objectes del Muma per a reproduirles en 3D des del mòbil i així poder veure-les a tots els llocs. La Mancomunitat de la Ribera Alta, amb el projecte Riberana, i l’Ajuntament d’Alzira presenten una desena d’elements patrimonials, escultures i altres objectes que estan exposats en el MUMA d’Alzira en 3D. Mitjançant la tècnica de fotogrametria, s’han digitalitzat i creat uns models virtuals de les obres. Entre els elements digitalitzats hi ha béns d’interés cultural, escultures d’autors alzirenys, imatges religioses i objectes d’un gran valor històric. Tots ells es poden consultar al tríptic que s’ha creat a l’efecte, i que inclou el QR per a voreu en 3D. Per a l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, i per al Regidor de Patrimoni Històric Xavi Pérez les dos iniciatives son magnífiques ja que tracten de recuperar i mantenir el nostre patrimoni, la nostra memòria i la nostra identitat com a poble.
El Molí de Montagud es descatalogarà com a bé i espai protegit per a poder ampliar el barranc del Casella
L’Ajuntament d’Alzira va aprovar anit descatalogar el Molí de Montagud perquè puga ser enderrocat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i que esta puga ampliar el barranc del Casella perquè siga capaç de desaiguar amb més facilitat. La raó perquè puga ser descatalogat és que les edificacions existents no corresponen al molí original. L’únic que quedarà en peu és la xemeneia de rajola ceràmica que podria ser declarada bé de rellevància local per a garantir la seua conservació. El fet que el Molí de Montagud formara part del catàleg de béns i espais protegits del PGOU condicionava els projectes d’amplicació del barranc. De fet, la família propietària ja va plantejar la possibilitat de la descatalogació per a facilitar la venda.
