El Molí de Montagud es descatalogarà com a bé i espai protegit per a poder ampliar el barranc del Casella

L’Ajuntament d’Alzira va aprovar anit descatalogar el Molí de Montagud perquè puga ser enderrocat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i que esta puga ampliar el barranc del Casella perquè siga capaç de desaiguar amb més facilitat. La raó perquè puga ser descatalogat és que les edificacions existents no corresponen al molí original. L’únic que quedarà en peu és la xemeneia de rajola ceràmica que podria ser declarada bé de rellevància local per a garantir la seua conservació. El fet que el Molí de Montagud formara part del catàleg de béns i espais protegits del PGOU condicionava els projectes d’amplicació del barranc. De fet, la família propietària ja va plantejar la possibilitat de la descatalogació per a facilitar la venda.
Punt d’inici per a la contractació de les obres del nou institut Rei en Jaume, que estarà acabat cap al 2027

Comença la contractació de les obres per a disposar d’un nou institut rei en Jaume, que estarà acabat en uns tres anys. A més, també es construirà un aula taller de Labora a la nostra ciutat. Les obres estaven aprovades en l’anterior legislatura, pel govern del Botànic i faltava l’assignació econòmica que serà de quasi 14 milions i mig d’euros. Hui s’aprovarà en el plenari la construcció que substituirà l’actual edifici, que l’any passat va complir 60 anys. El projecte inclou la demolició de l’edifici actual de l’Institut Rei en Jaume, mantenint l’edificació més pròxima al carrer O’Donell, on se situen l’actual secretaria i la sala d’actes de l’Institut així com la part que alberga les instal·lacions de la UNED. S’ha projectat un únic edifici compacte amb un esquema de dos blocs i un pati central discontinu de 9 metres d’amplària. En el bloc est se situa l’aulari i els seus servicis connexos en tres altures i en el bloc oest els espais de gran capacitat i l’administració en una sola planta. El gimnàs s’ha integrat en l’edifici principal i s’ha dissenyat com a espai multidisciplinari, que servisca de gimnàs i alhora de sala d’actes o espai de reunions. Només queden fora de l’edifici principal els espais no climatitzats corresponents a instal·lacions i magatzem forestal i el bloc de LABORA que se situa annex al SEPE. Com que la part de la parcel•la lliure d’edificació està molt poblada amb espècies arbòries de gran port per la qual cosa s’ha respectat al màxim la vegetació existent i s’ha situat la nova edificació i les pistes esportives noves, en els espais sense arbratge. Les obres s’executaran en 30 mesos des del dia següent de la firma de l’acta de replanteig i inici de les obres i s’executaran paral•lelament al normal desenvolupament de les classes sense haver de reubicar l’alumnat en barracons.
El Partit Popular d’Alzira sol·licita que el govern municipal amplie a zones d’expansió com polígons els serveis bàsics de la ciutat com la neteja o el transport públic

El Partit Popular d’Alzira sol·licita al govern municipal que s’amplien els seveis bàsics de la ciutat conforme al creixement i expansió d’algunes zones d’Alzira. L’oposició es mostra en desacord amb el mode en el qual s’estan executant els pressupostos. Denuncien que, igual que Alzira creix urbanísticament, els serveis com la neteja, la recollida de fem o el transport públic haurien de creixer. Per estos motius, en el ple ordinari del passat 31 de gener, el PP va presentar una moció que demanava ampliar els seveis de les zones de expansió de la ciutat. A més, expliquen que tot i que creix la població, 46.500 habitants ara, en l`àmbit de neteja urbana se detecta menys frequencia i menys contenidors. Els populars argumenten que tots els alzirenys haurien de ser iguals, independentment de la zona on visquen, perquè tots paguen els impostos. Denuncien que l’equip de govern actual catalogue alguns ciutadans de primera i de segona. A més troben incongruent que hagen votat dos vegades en contra d’esta moció, una vegada en 2020 i ara, ja que l’equip de govern defensa una ciutat neta, sense fum i per a les persones.
L’antiga seu de la Policia Local es convertirà en un espai museístic anomenat Mumart: Antonio Ballester, amb una exposició permanent de l’escultor

L’antiga seu de la Policia Nacional es convertirà en l’espai museístic Mumart. El museu portarà el cognom de Tonico Ballester, l’artista d’Alzira. La planta baixa de l’edifici estarà dedicada a les obres de l’autor les quals va donar la seua filla al Muma. La junta de govern va aprovar fa dos mesos la rehabilitació de l’antiga seu de la Policia per a fer el nou museu. En una primera fase, la planta baixa acollirà l’obra civil del famós Antonio Ballester. L’edifici en sí mateix, com ha explicat Xavi Pérez també és una obra d’art modernista, un possible atractiu turístic quan estiga reformat. Es conservarà, tot i això, l’arquitectura original. L’Ajuntament d’Alzira i el Muma preveuen que les obres començaran prompte, una vegada estiga adjudicada l’empresa que faça la feina. Cap a finals d’any s’inaugurarà si tot va bé el museu, que acollirà a més tota l’obra en reserva de l’actual Museu Municipal d’altres artistes alzirenys.
Els polígons de El Pla i Materna seran els primers polígons a Alzira en autogestionar-se mitjantçants Entitats de Gestió i Modernització
El Pla i Materna seran els primers polígons en autogestionar-se a Alzira. L’associació Empresarial d’Alzira i l’Ajuntament han començat els tràmits per a crear Entitats de Gestió i Modernització en estos dos polígons. El passat 6 de febrero presentaren als propietaris de El Pla i la Partida Materna el projecte, que compta amb la col·laboració de l’empresa especialitzada Gestión de Áreas Industriales by Romina Moya (GAIN). L’objectiu és impulsar la millora i el desenvolupament d’estes àrees industrials. S’espera arribar a l’IVACE, que invertix fins a un milió d’euros en àrees que s’autogestionen. A la presentación assistiren l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, la Regidora de Desenvolupament Econòmic i el d’Urbanisme, Andrés Gomis. Els membres del govern coincidiren en que estes entitats milloren la col·laboració públic-privada. Per la seua banda, Raúl Tudela, va destacar la importancia d’invertir més en els polígons, que solen abandonar-se, a més de crear una veu comú entre el sector privat i públic. Romina Moya, directora general de GAIN, ha explicat que les entitats de Gestió i Modernització són figures jurídiques que permeten optimitzar els recursos, garantitzar la seguretat dels usuaris i atraure empreses. Moya va concloure que si Almussafes i Algemesí ja disposaven d’EGMs, Alzira no podia quedar-se enrere. Amb la majoria del suport, s’inicien ja els tràmits burocràtics per a la creació. Així tot, l’Associació Empresarial està a disposició dels propietaris per a qualsevol dubte.
Els municipis amb el sistema de reciclatge Porta a Porta assolixen una mitjana del 83’15% de residus separats en origen
Els municipis amb el sistema de reciclatge Porta a Porta de la Ribera Alta reciclen, gràcies a este sistema, més d’un 83% dels residus en origen. En la reunió mantinguda entre els alcaldes i alcaldesses dels municipis, es va concloure que han aconseguit les expectatives del projecte i superen l’objectiu que marca la UE. L’objectiu mínim que exigeix la Unió Europea en matèria de reciclatge de tots els residus per al 2025 és del 55 %. És per això, que totes les accions que estan duent-se a terme des de la Mancomunitat de la Ribera Alta, busquen la millora de la separació selectiva i la disminució de la fracció resta, per tal de reduir els residus i separa-los correctament. Les conseqüències de no separar correctament els residus afecten notablement a nivell ambiental i econòmic, podent repercutir en el pagament individual de la gestió de residus. Les bones xifres obtingudes pels municipis de la Ribera Alta, són degudes a la implicació de la població i als sistemes de recollida d’alta eficiència com el Porta a Porta, a més de la implantació de la fracció orgànica des de fa tres anys a alguns municipis de la nostra comarca, com és el cas de la Barraca d’Aigües Vives A més es trataren altres temes com el tancament àrees d’emergència, el projecte de la Taxa fiscal Mancomunada, estudi d’experiències PaP i les campanyes d’Educació Ambiental que es duran a terme als municipis de la Ribera Alta.
Finalitza la connexió del canal de les Basses amb l’interceptor per a evacuar les aigües pluvials de la muntanya cap al barranc del Casella

Alzira ja ha acabat de connectar el canal de les Basses amb l’Interceptor per tal d’evacuar cap al barranc del Casella les aigües pluvials procedents de la muntanya. D’esta manera es pot evitar les inundacions dels barris ubicats a la zona est i sud de la ciutat: Nova Alzira, l’Alquènencia, Venècia i les Basses. Els canals s’unixen en la rotonda de la gasolinera ubicada a la CV-50. El canal Interceptor pot recollir ja les aigües pluvials dels barrancs Estrella, Fosc, Gràcia Maria i Arena. Els dos canals sumaran més de 1.600 m de llargària, tindran entre dos i tres metres d’alçada i podrà evacuar un cabdal total de 50 milions de m3 que evitaran les inundacions als barris de les Bassses, Alquenència, Venècia i Nova Alzira, amb una inversión total superior als 2,5 milions d’euros. Les aigües desemboquen al barranc de la Casella que serà ampliat enguany per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per tal de poder absorbir tan important cabdal durant els episodis de fortes pluges. A més del desviament del barranc de Barxeta i l’eliminació del coll de botella de l’actual pont de Xàtiva. La Generalitat construirà un nou pont a un centenar de metres de l’actual i elevarà una passarel·la per a vianants i bicis. Gomis está segur que ara els veïns están més segurs que fins ara.
El Partit Popular d’Alzira critíca que el govern municipal aprove l’obra de les vivendes asequibles del Torretxó, mentre es qüestiona la seua viabilitat econòmica

El Partit Popular d’Alzira critíca que l’equip de govern aprove el projecte de construcció de vivendes al Torretxó, mentre qüestiona la seua viabilitat econòmica. L’empresa urbanitzadora del projecte ha presentat una queixa que podria resultar en una indemnització. En gener de 2023 es va aprovar al ple la declaració d’urgència perquè una empresa desenvolupara este tipus de vivendes. A hores d’ara, un any després, no s’ha resolt esta urgència. Per tant, l’empresa ha presentat una queixa davant el Síndic de Greuges, que ha declarat injustificat el retard de l’administració. Si este tràmit no es resol prompte, com ha explicat el PP, podrien sol·licitar una indemnització. Per la seua banda, el govern municipal explica el seu retard per la possible repercusió del projecte en les arques municipals. Podria costar uns 8,3 milions d’euros. El Partit Popular demana explicacions al govern, perquè si no es resol este tema podria tindre repercusions econòmiques per als ciutadans. A més, qüestionen la gestió del govern, que no va preveure estos costos.
L’Ajuntament d’Alzira ha modificat l’ordenança per a implantar plaques solars en les vivendes per tal de simplificar els tràmits i adaptar-se a la nova llei autonòmica

L’Ajuntament d’Alzira ha modificat l’ordenança per a implantar plaques solars en les vivendes alzirenyes. Tot i que es tracta d’una normativa bastant jove, ja que data de 2022, s’ha modificat per tal de simplificar els tràmits i adaptar-se a la nova llei autonòmica aprovada amb posterioritat. Estes millores s’han introduït després de mesos d’aplicació de l’ordenança i amb els informes dels tècnics. Es facilita així la instal•lació de plaques solars en els immobles, i expressament, s’espefica que l’ordenança serà aplicable a tota la ciutat d’Alzira, excepte la zona de la Vila que està subjecta a un pla especial que protegix de manera singular les edificacions dels centre històric. És a dir estos aspectes més permisius per a instal·lar plaques solars no es podran aplicar al barri de la Vila.
L’Ajuntament d’Alzira planteja continuar ampliant zones que prioritzen el pas de vianants

L’Ajuntament d’Alzira es planteja continuar ampliant zones que prioritzen el pas dels vianants, al mateix temps que també preveu incrementar les zones d’aparcament. Dos d’estos projectes estan previstos per a enguany, d’una banda, al carrer Pérez Galdós i d’altra un aparcament al costat del pont de Ferro. Un dels projectes que es planteja el govern alzireny és continuar amb la remodelació del carrer Pérez Galdós amb plataforma única. Mantindre l’arbrat i les voreres amples fins a arribar a la plaça Alacant, aprofitant el tancament de la gasolinera. D’esta manera Pérez Galdós connectaria així amb la zona de l’Alquenència. A hores d’ara, s’està treballant en este projecte, per tal de valorar les possibilitats de zones per a vianants i plantejar-lo com a una de les inversions que finance la Diputació. En esta mateixa línia també es vol reconvertir en zones per a vianants els accessos als centres escolars com ja es va fer a l’Ausiàs March amb el tancament al trànsit del carrer Concepción Arenal. I, d’altra banda, també es treballarà per incrementar les places d’aparcament. Bé siga aprofitant solars en distintes bandes de la ciutat i en el cas de la zona de l’Alborxí, dotar d’una nova zona d’aparcament per al Palau de Justícia. El projecte que s’inclou en el pressupost és invertir 150.000 euros per dissenyar una zona d’aparcament de prop de 150 places, annexa al pont de Ferro. Una zona a Tulell que estarà a tres minuts de l’avinguda Lluïs Sunyer.


















