El Muma ha presentat hui el projecte Prometheus, un projecte que pretén promoure el coneixement des itineraris culturals europeus, com la Ruta de Jaume I
Hui s’ha presentat al Museu municipal d’Alzira el projecte Prometheus, un projecte que pretén promoure el coneixement des itineraris culturals europeus. Un dels itineraris ha sigut la Ruta de Jaume I que s’ha posat en valor a través d’este treball que ha registrat els llocs i monuments en l’actualitat i els ha digitalitzat. Este projecte ha servit perquè, a través d’una investigació precisa,revitalitzar el patrimoni arquitectònic internacional de forma molt rellevant. Inicialment, el projecte s’inicia a Rússia, amb la Universitat de Perm amb la Ruta del Alto Karma, es va suspendre arran la guerra a Ucraïna, va continuat amb la ruta urbana de la ciutat de Gdanks i es va suspendre arran la guerra a Ucraïna. I finalment la ruta de Jaume I de la ma de la participació de la Universitat Politècnica de València. S’han digitalitzar els monuments i esglésies d’estaq ruta des de l’esglèsia de la Sang de Llíria fins el castell d’Almonecir. Alzira ha estat part fonamental d’esta ruta, ja que d’ella han format part la muralla, la casa de Jaume I i la Creu Coberta. El regidor de patrimoni Xavier Pérez ha destacat la importància d’este treball per a la futur museu en la Casa del Rei. L’investigador responsabel de la Universitat Politècnica de València, Luis Palmero ha destacat la importància d’este treball, ja que ha contribuít a que reconstruir i difondre el patrimoni perdut i ho han fet els joves estudiants que mitjançant la pressa de dades in situ i la posterior digitalització han recuperat estes rutes culturals. A més tal i com ha destacat l’arquitecte Jorge Garcia Valldecabres, Jaume I es troba en el centre de la construcció europea. El mateix expert ha destacat la importància de Jaume I per a donar valor a les figures de Sant Bernat i les germanes. Segons ha explicat es tracta del primer bernardí de la història. L’acte de presentació d’estos panells que resumixen el projecte Prometheus ha comptat amb la participació de l’alcalde d’Alzira, membres de la corporació i experts i alumnat que durant cinc anys han participat en este projecte internacional.
El Muma acollirà demà la presentació de l’exposició “La ruta de Jaume I. Un repte de documentació per a la intervenció i conservació de les rutes de patrimoni cultural”
El Muma acull demà la presentació d’una exposició sobre Jaume I. Es tracta d’un projecte de la Universitat Politècnica de València a través del Conveni d’excel·lència Maria Sklodowska-Curie. El projecte que es presentarà demà amb diverses maquetes s’anomena “La ruta de Jaume I. Un repte de documentació per a la intervenció i conservació de les rutes de patrimoni cultural”. L’acte tindrà lloc demà al matí a les 11 al MUMA.
El Consorci del Camí del Cid millora la senyalització de la ruta al seu pas per Alzira, un dels conjunts històrics-artístics pels quals passa este sender de més de 1.000 quilòmetres
Hui se celebra el 925 aniversari de la mort del Cid Campeador a València, Alzira forma part de la ruta senderista Cami del Cid, una ruta senderista de més de 1400 quilòmetres que creua 8 províncies, a més d’altres rutes que es poden fer en vehicle motoritzat. Alzira es troba en dos dels dels itineraris a peu que hi ha marcats “El anillo de la taifa de Valencia” i el “Ramal de la defensa del sud”. En este cas, el camí que passa per Alzira és entre Almussafes i Xàtiva i Alzira és descrita com conjunt històric artístic dins del recorregut del Cid. La documentació confirma que Alzira va ser sitiada en diverses ocasions per les tropes del Cid Campeador i fins i tot en una d’estes incursions, varen matar el seu fill. El camí del Cid és una de les diverses rutes històriques que passa per Alzira i els viatgers que estan fent-la poden segellar en el seu salvoconducte el pas per Alzira, a la Tourist Info. En la ruta del Camí del Cid, la particularitat és que cada població té el seu segell particular. Els amants d’estes rutes històriques poden consultar els diversos itineraris al portal web caminodelcid.org. Itineraris que estan senyalitzats i en els quals justament enguany, s’estan fent tasques de manteniment.
El Muma acull l’exposició “Contra Hitler, la petjada valenciana en la Segona Guerra Mundial” centrada en els valencians i valencianes que lluitaren contra el nazisme
Contra Hitler. La petjada valenciana en la Segona Guerra Mundial és el títol de l’exposició de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies que es va inaugurar ahir al Museu Municipal d’Alzira. La mostra, organitzada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies junt amb la Regidoria de Patrimoni Històric i Memòria Democràtica, traça el mapa bèl·lic de molts dels hòmens i dones que van combatre el nazisme i el feixisme en la Segona Guerra Mundial. A pesar que Espanya no va participar oficialment en la Segona Guerra Mundial, almenys 65 mil espanyols disseminats pel món, la majoria provinents de l’exili, van acabar enquadrats en les files dels exèrcits aliats. El número va ser superior al dels combatents de la Divisió Blava enviats per Franco per a lluitar a les ordes d’Hitler. Espanyols, i entre estos un bon nombre de valencians, van lluitar en la Legió Estrangera Francesa, en els Cossos Francs d’Àfrica, en les Forces de la França Lliure, en la Companyia Espanyola Número 1 de l’exèrcit britànic, així com en els exèrcits nord-americà i soviètic. Destaca el paper imprescindible de les dones de la Resistència, afirma Rosa Brines, comissària de l’exposició, en la qual també han col·laborat investigadors com José María Azkárraga o Adrián Blas Mínguez Anaya, delegat de l’Amical de Mauthausen. Quant a la presència valenciana, la mostra trau a la llum el nom dels vint-i-dos valencians que van participar en la mítica companyia La Nueve del general Leclerc, així com noms ja insignes com Amado Granell, Virtudes Cuevas i altres valencians i valencianes menys coneguts. Tot això ha sigut possible gràcies als treballs de l’historiador Diego Gaspar Celaya i la experta en La Nueve, Evelyn Mesquida, els testimoniatges de la qual formen part de l’exposició a través de cinc vídeos en què el públic pot aprofundir sobre les qüestions que es plantegen.
Alzira obri la Casa Reial de Jaume I i presenta el resultat de les excavacions, amb la troballa d’una peça ceràmica amb més de mil anys
Una sala plena de gom a gom al MUMA va escoltar ahir l’arqueòloga Maria Clausi, la directora de les excavacions a la Casa Reial del Rei Jaume I a Alzira. Es va programar este esdeveniment per a presentar el treball de 3 mesos que s’han fet sobre les restes del subòl de la Casa Reial o de l’Olivera, com se la coneix popularment. La sèrie d’estructures descobertes, murs i paviments, de diferents tècniques i materials que se superposen segons èpoques històriques, junt a capes de reblits, intencionats o catastròfics, com és el cas d’algunes làmines de terra dipositades per inundacions del Xúquer. A més, en les excavacions s’ha trobat una peça ceràmica- una gerreta o redoma- dels segles X – XI prou sencera. El resultat de les excavacions aportarà la informació dels elements d’interés per a incorporar a l’edifici que cobrirà les restes i es convertirà en un centre museístic que dignifique este espai urbà del centre històric de la Vila, declarada Bé d’Interés Cultural pel conjunt de bens patrimonial que alberga. Les excavacions arqueològiques a la Casa Reial són l’estudi previ al projecte de recuperació d’este emblemàtic espai del Patrimoni Històric d’Alzira. Junt a la muralla conformaven la torre musulmana on es va situar la residència de Jaume I, i on segons la tradició va passar fins els últims moments de la seua vida. Un lloc per tant de gran interés cultural i sentimental per a tots el pobles de la Corona d’Aragó. El regidor de Patrimoni Històric, Xavier Pérez, ha mostrat la seua satisfacció per donar a conèixer a la ciutadania, dins d’estes jornades, el resultat de les excavacions d’este projecte tan necessari com il·lusionant per a tots el pobles de l’antiga Corona d’Aragó, ja que es un punt clau en la història de la vida i mort del rei més destacat i apreciat. En el marc dels actes de la programació per a commemoració del Dia dels Museus, es va presentar al MUMA esta setmana la restauració de sis plafons ceràmics per part de la restauradora Esmeralda Pons. Es tracta de plafons del segle XVIII i XIX provinents del Forn de les Rajoletes, d’una casa de la Plaça Major i de la Casa Alós. Estos plafons ja restaurats es poden veure a la col·lecció permanent del MUMA.
Alzira grava la memòria oral de la seua història més recent
Alzira materialitza la memòria oral de la seua història més recent a través del projecte Memòria Viva. La Regidoria de Patrimoni Històric, a través del Museu Municipal i amb l’ajuda de la Mancomunitat ha impulsat este projecte que tracta de conservar la memòria oral mitjançant entrevistes a persones majors. Ja s’han fet els primers passos amb la gravació d’entrevistes a algunes persones d’Alzira, com Milagros Pérez, que complia este mes de febrer cent tres anys; Manuel Román, fill de Fermín Román, heroi de Mauthausen, que ens parla de son pare; José Clausi i José Vayà, primers regidors de l’etapa democràtica de l’Ajuntament d’Alzira; i Joaquin Tortosa, extreballador d’Avidesa. L’objectiu és crear un arxiu de la memoria oral d’estes persones que, a través de les seues vivències, expliquen grans fites històriques que han viscut. El projecte està obert i esperen que arriben noves persones majors que conten les seues històries. Qui tinga una proposta, pot contactar amb el Muma a través del correu museu@alzira.es o per tlf. Al 962 01 76 49. Les entrevistes, de 7 minuts o 40 la versió completa, es poden vore a través del portal web municipal. També a través del web de Riberana, el projecte de la Mancomunitat de la Ribera que ha fet posibles estes entrevistes. Esta iniciativa s’ha presentat hui al Muma junt amb una altra, la creació d’un catàleg de les escultures i objectes del Muma per a reproduirles en 3D des del mòbil i així poder veure-les a tots els llocs. La Mancomunitat de la Ribera Alta, amb el projecte Riberana, i l’Ajuntament d’Alzira presenten una desena d’elements patrimonials, escultures i altres objectes que estan exposats en el MUMA d’Alzira en 3D. Mitjançant la tècnica de fotogrametria, s’han digitalitzat i creat uns models virtuals de les obres. Entre els elements digitalitzats hi ha béns d’interés cultural, escultures d’autors alzirenys, imatges religioses i objectes d’un gran valor històric. Tots ells es poden consultar al tríptic que s’ha creat a l’efecte, i que inclou el QR per a voreu en 3D. Per a l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, i per al Regidor de Patrimoni Històric Xavi Pérez les dos iniciatives son magnífiques ja que tracten de recuperar i mantenir el nostre patrimoni, la nostra memòria i la nostra identitat com a poble.
L’Ajuntament d’Alzira col·labora en un estudi de la Universitat Politècnica de València en el qual s’està estudiant un codi del segle XV que es conserva a l’Arxiu Municipal
Professors, experts i tècnics de la UPV han visitat l’Arxiu Municipal d’Alzira per a estudiar una de les joies del segle XV que conserva. Es tracta d’un estudi sobre les tècniques artístiques en les miniatures del llibre Aureum Opus Privilegiorum Regni Valentie. Gràcies a este projecte, anomenat Transferències estilístiques, tècniques i materials de la iluminació i la pintura valenciana del primer quart del segle XV, s’estan descobrint dades de gran importància. Per exemple, noves dades sobre pigments, colorants i soports de les miniatures. Estos materials se sometran a un anàlisi físico-químic amb tècniques de microscòpia òptica i electrònica, així com l’espectroscopia FTIR-ATR. L’equip investigador està liderat per la Dra. Nuria Ramón Marqués i compost pels Drs. Joan Aliaga, David Roldán i José Madrid i les Dres. Eva Pérez i Lola Yusá. Amb el finançament del Vicerectorat d’Investigació de la UPV, l’equip està compromés a descobrir els secrets del llibre i així, contribuir a l’enriquiment del patrimoni cultural i artístic valencià. Els investigadors han agraït la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira que els ha permés aprofondir en el coneixement de la pintura i miniatura del Gòtic Internacional a València.
A partir de demà es podrà compraral Muma el calendari d’Alzira 2024 sobre els bens culturals de la ciutat
Demà ix a la venda el calendari d’Alzira 2024. Ja són 26 anys d’història d’este calendari i el Muma d’Alzira el considera una tradició del Nadal. Es podran adquirir per 1€ al Museu Municipal. Com tots els anys, demà dia 15 es formaran llargues cues al Muma per a comprar els calendaris de l’Ajuntament d’Alzira i el Museu. Enguany, com avançarem, la temática és tot el patrimoni cultural i arquitectònic de la ciutat. Com ha explicat Agustí Ferrer, director del Muma, des del gener de cada any van recopilant tots els esdeveniments, efemérides, cel•lebracions i recordatoris. Un treball, com ha dit, molt costós, però que contribuix a donar informació útil. Eixiran 4.000 calendaris a la venda al públic. 1000 més aniran destinats a entitats, associacions d’Alzira i institucions de tota la Comunitat per a difondre els Bens d’Interés Cultural d’Alzira. Els organitzadors consideren el calendari una tradició nadalenca més d’Alzira i un detall idoni per a regalar els pròxims dies. La portada és un dels elements més rellevants. Enguany és una imatge de l’interior del Llavador de l’Alquerieta amb personatges del Grup de Danses, que representen les dones que llavaven a mà al llavador. També, amb motiu dels 885 anys de la mort d’Ibn Jafadja s’ha inclòs a la portada un poema de Jafadja. En la resta de pàgines de cada mes de l’any, es veuen imatges relacionades amb algun esdeveniment del mes com el Palau de Casassús, l’escut de Santa Caterina o les Falles. La contraportada són sis plafons ceràmics restaurats que s’incorporaran a l’exposició del Muma pròximament. El regidor de Patrimoni Històric, Xavi Pérez, ha descrit el calendari com atractiu, útil i divulgatiu dels valors de la ciutat.
La recuperació de la Casa Reial de Jaume I a Alzira i la rehbilitació de la Torre dels Coloms, dos projectes en marxa per al 2024
La rehabilitació de la Torre dels Coloms començarà en 2024 després de la licitació de les obres. Així s’ha compromes la directora general de patrimoni cultural, Pilar Tebar amb els regidors d’Alzira, ja que des del passat mes de juliol l’Ajuntament d’Alzira va donar la llicència d’obres a la Conselleria perquè comencen les obres. La directora general ha informat que la licitació de les obres será en 2024 i, a contimuació es mampedran les actuacions de rehabilitació. Cal recordar que la Generalitat ha consignat en el pressupost de l’any que ve un montant de 831.000 euros, i que tindrà una continuació d’actuacions en 2025 fins a 1,4 milions d’euros. El regidor de Patrimoni Històric, Xavi Pérez, ha valorat molt positivament la reunió després de comprovar la predisposició de la directora general i està segur que l’any que ve podrem veure ja l’inici de les obres de recuperació de la Torre dels Coloms. D’altra banda, també es va tractar la recuperació de la Casa Reial de Jaume I en la Vila d’Alzira, on la direcció general de Patrimoni Cultural ja ha donat els permisos per a portar a terme les actuacions en la Casa i recentment per al llenç de muralla i pas de ronda, a falta detalls tècnics.Esta actuació s’emmarca dintre del Pla Xacobeo amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, dintre dels fons Next Generation i només queda pendent la signatura del protocol de col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme. També és un projecte que té previst inciar-se en 2024. En la reunió celebrada a la Conselleria també es van tractar altres possibles ajudes institucionals per al patrimoni alzireny, entre els quals es troben alguns aspectes del Pla Especial de la Vila. En este sentit els regidors Andrés Gomis i Xavi Pérez varen convidar a la directora general a visitar Alzira per tal de conèixer de primera mà la nostra ciutat.
