Alzira conforma el nou Consell Municipal Agrari, l’òrgan consultiu que tractarà d’aportar solucions als entrebancs de l’agricultura alzirenya
D’ara endavant, el nou Consell Municipal Agrari d’Alzira es reunirá periòdicament per a tractar els problemes que afecten als cultius i als productors alzirenys. Ahir a la vesprada es va constituir esta legislatura de l’òrgan presidit per Enrique Montalvà, regidor d’Agricultura. El consell tindrà representació diversa, amb agricultors, representants dels partits polítics, sindicats i associacions del sector agrari. A l’acte d’ahir, també assistiren un policía de la Guarderia Rural, un tècnic de Medi Ambient i la cap de servei d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat. Enrique Montalvá, regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat i president del Consell, va presentar als membres d’este Consell, entre els quals es troben representants dels partits polítics, dels sindicats i representants d’associacions del sector agrari. Segons Enrique Montalvà, la reunió va ser molt positiva i es preveu que la pròxima siga la primer quinzena de febrero. Es tractaren assumptes com la neteja i control de parcel·les abandonades, solucions contra les plagues, sobretot pel que fa al caqui i també es parlà de les mocions que han passat pel Ple des de l’inici de la legislatura. També es va plantejar la idea de construir un insectari comarcal, una sol·licitud que va fer Enrique Montalvà a Javier Bartolomé, Secretari Autonòmic d’Agricultura, en la reunió de fa unes setmanes.
L’alzireny Álvaro Mascort, finalista en els Premis Jove Agricultor d’ASAJA per les innovacions que ha introduit a l’hort centenari de Santa Amèlia
L’agricultor Álvaro Mascort, ha estat finalista en els Premis Jove Agricultor d’ASAJA Valencia. Álvaro Moscort és el propietari de l’Hort de Santa Amèlia, on ha introduit innovacions dirigides a reduir costos de producció, millorar la comercialització i diversificar ingresos. El guardonat formarà part de la del·legació espanyola que viatjarà a Brusel·les el pròxim 6 de desembre per a participar en el IX Congrés Europeu de Joves Agricultors on posarà sobre la taula les millores que ha introduït a Alzira i les seues demandes. Escoltem Álvaro Mascort. Álvaro Mascort és la sisena generació familiar que manté l’hort històric alzireny de Santa Amèlia. És membre d’AVA-ASAJA i ha sigut guardonat per introduir des del 2018 innovacions agrícoles. Ha fet una transformació parcel·lària, ha substituit varietats citrícoles poc rentables per mandarines royalties i alvocats. També ha canviat el reg a manta pel degoteig i ha introduit plaques solars per avançar cap a una producció més sostenible i ecològica. En els pròxims anys pretén adequar la masia familiar al turisme i fomentar l’agroturisme. Mascort va rebre el reconeixement del secretari general d’Agricultura i Alimentació, Fernando Miranda, el president d’ASAJA, Pedro Barato i la presidenta d’ASAJA Jove Eva Marín. En l’acte, el secretari general d’Agricultura va declarar que en els pròxims deu anys es jubilaran dos de cada tres agricultura i s’ha de promoure i aconseguir que els joves entren al sector agrari.
Les organitzacions agràries valoren positivament el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de prohibir els fitosanitaris que controlen les plagues
Tenim bones notícies per al sector agrícola valencià. El Parlament Europeu ha rebutjat el reglament de la Comissió que demanava suprimir el 65% dels fitosanitaris. Les organitzacions agràries valencianes han valorat positivament la votació ja que estos fitosanitaris protegixen les collites contra malalties i plagues. Este reglament era un pilar fonamental en l’Estratègia “De la Granja a la Taula”, derivada del Pacte Verd Europeu. No obstant, les organitzacions agràries han reclamat varies vegades que es revise el full de ruta de la iniciativa. No es plantegen alternatives eficaces i el pla es va crear abans de la pandèmia del covid19 i la crisi bèl·lica a Ucraïna. Segons l’informe al qual fa referència AVA-ASAJA de la Universitat neerlandesa de Wageningen, reduir l’ús de fitosanitaris provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, augmentarien els preus dels aliments. Des d’ AVA-ASAJA i la Unió reclamen que totes les exigències que demane la UE als productors europeus s’apliquen també per a les produccions foranies. En cas de prohibir els fitosanitaris, és necessari oferir recursos científics, tècnics i financers per a buscar alternatives viables en cada zona.
El Regidor d’Agricultura, Enrique Montalvà ha traslladat a la Conselleria d’Agricultura autonòmica peticions com l’agrupació de parcel·les o les subvencions per a camins rurals
El regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá, junt amb tècnics municipals, s’ha reunit amb el Secretari Autònomic d’Agricultura, Javier Bartolomé. El representant municipal ha fet la seua llista de peticions a la conselleria d’agricultura. A la reunió, en la qual també han participat altres directores generals de la Conselleria, s’han tractat assumptes d’interés com l’agrupació de parcel·les, subvencions per a camins rurals i per a plantes fotovoltaiques per als pous de reg, el control dels porcs seglars i la construcció d’un insectari comarcal. El Secretari Autonòmic ha mostrat interés en les peticions i s’ha compromés a estudiar la viabilitat de les propostes presentades per Montalvá, segons ha explicat ell mateix.
AVA-ASAJA destaca el paper de les assegurances en les conseqüències al camp del vent de la setmana passada
L’associació valenciana d’agricultors ha destacat el paper de les assegurances arran les conseqüències en el camp del vent de la setmana passada. El ramejat en el caqui és una de les principals conseqüències i les cobertures de l’assegurança són determinants per a salvar la campanya, segons Ava. La collita del caqui s’ha vist afectada no sols per la caiguda de fruita, sinò a més pel ramejat. Una afecció causada per la força del vent en un moment de plena producció de caqui. Bernardo Ferrer des d’Ava destaca la necessitat de que les assegurances facen front a esta situació.
El vent deixa un balanç negatiu al camp amb molta fruita a terra, colps i danys per ramejat
Tot i que encara no ha parat de bufar el vent, el temporal de vent ja té conseqüències en el camp riberenc encara està per determinar fins on arribarà. Danys en quantitat i sobretot en qualitat de fruites com el caqui i els cítrics que es troben en plena temporada de recolecció. En el cas del caqui, el principal focus de preocupació és la depreciació comercial d’esta fruita que s’ha vist afectada pel vent en la seua pell. Els efectes del ramejat de les branques i la fruita ara ja madura sotmesa a colps, suposarà sens dubte la seua depreciació comercial i que molts quilos passen a ser rebuig, a més de sumar els que han caigut de l’arbre per la força del vent. En el cas dels cítrics i l’alvocat a hores d’ara encara cal esperar, a més dels efectes el ramejat, la sequedat del vent també pot afectar els arbres i ens uns dies notar-se encara més danys. A hores d’ara encara no és possible realitzar una valoració econòmica de les pèrdues, pel fet que no es preveu una frenada del vent. No obstant això, manifesten la preocupació per les possibles pèrdues en quantitat i qualitat que poden patir els agricultors de la zona. Els perits d’Agroseguro hauran de fer una primera avaluació, tot i que fins que passen més dies i es veja l’efecte als arbres no es farà la valoració definitiva.
La Unió de Llauradors denuncia que l’agricultura sols disposa d’un 1.16% dels pressupostos de la Generalitat de 2024
El sector agrari valencià és dels més capdavanters en temes d’exportació. Tot i això, cada vegada té menys suport per part de la Generalitat Valenciana en els pressupostos generals. La Unió de Llauradors ha denunciat que l’agricultura disposa de l’1.16% del pressupost per a 2024. El percentatge més baix des de 2002. Este percentatge es calcula repecte al conjunt pressupostari de la Generalitat. És a dir, dels diners que rep cada valencià, es calcula quants es destinen a l’ agricultura. A més, a eixos diners s’han de restar les despeses dedicades al personal i a despeses corrents de funcionament. En conclusió, es disposarà de 16 milions d’euros menys que l’any passat. L’organització agrària valora positivament l’augment de pressupost dedicat a les assegurances agràries i a Sanitat Vegetal. Són dos peticions que ja es varen demanar el passat mes de juliol. Les organitzacions agràries reclamen a la Generalitat que preste més atenció als agricultors i a la greu crisi que patixen. La Unió proposarà enmendes als grups polítics perquè es donen més ajudes per la sequera i per a formar als agricultors majors en la implantació del Quadern Digital d’Explotació.
AVA-ASAJA denuncia el nou entrebanc d’Agroseguro als citricultors, la inclusió d’un període de carència a les pòlisses contractades després del 15 de maig
La comunitat citrícola es veu cada vegada més envoltada de problemes. El monopoli d’Agroseguro (Agrupació Espanyola d’Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinades) posa nous entrebancs als citricultors valencians i planteja incloure un període de carència a les pòlisses contractades després del 15 de maig, segons ha denunciat AVA-ASAJA. El període de carència és el temps que transcorre des que la pòlissa entra en vigor fins que comença la cobertura de riscos per l’assegurança. Açò pot provocar que un citricultor que contracte la seua pòlissa després del 15 de maig i patisca algun perjudici pel temporal dies després, no tindrà dret a cap indemnització. L’associació AVA ASAJA ha denunciat esta mesura, que es suma a altres anteriors com la supresió de la extensió de garanties i la supresió del risc del ramejat de la fruita. De la mateixa manera, AVA ASAJA demana l’actuació eficaç del govern i no passar per alt estes actuacions que incrementen les dificultats dels agricultors.
La Unió demana a la Conselleria que es cree una ajuda de 6.000 euros anuals destinada a les persones titulars d’explotacions proiritàries
La comissió executiva de la Unió Llauradora i Ramadera s’ha reunit amb el nou equip de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, al qual li ha presentat quasi 600 propostes de futur i suport al sector agrari de la Comunitat Valenciana Entre eixe paquet de mesures, des de la Unió s’ha demanat establir una ajuda de 6.000 euros anuals destinada a les persones titulars d’explotacions prioritàries. Les explotacions prioritàries són les que possibiliten l’ocupació d’almenys una Unitat de Treball Agrari i el titular és considerat un llaurador/ramader professional, està donat d’alta en el règim agrari i residix a la comarca on es troba l’explotació. LA UNIÓ pretén que s’incorpore en els pressupostos de 2024 per a fomentar i mantindre la incorporació de llauradors i ramaders joves. Altres propostes de LA UNIÓ, transmeses en la reunió de hui, són la constitució d’una taula de concertació agrària on participen les Organitzacions Professionals Agràries (OPA) i Cooperatives. També s’ha sol·licitat que es mantinga o incremente el pressupost del Consell per a sanitat vegetal i per les assegurances agràries. I d’altra banda, el control de la fauna salvatge com els porcs senglars i la seua afecció a les collites també requerix una atenció especial per part de la Conselleria.
Centenars de persones omplin el pont de Ferro dissabte contra el nou conveni del transvasament del Xúquer al Vinalopó.
La Ribera ha tornat a mostrar el seu rebuig pel Conveni per a subministrar aigua del Xúquer al Vinalopó durant els pròxims 10 anys. Centenar de persones es donaren cita convocats per Xúquer viu al pont de Ferro d’Alzira per a mostrar la seua preocupació cap a este conveni. Un conveni que establix un “compromís de subministrament mínim” de 278 Hm3 d’aigua del Xúquer transvasada al Vinalopó en 10 anys, una quantitat molt superior a la que s’ha transvasat aquests últims anys i amb un preu fortament subvencionat. Això contradiu el plantejament amb què es va autoritzar el transvasament Xúquer-Vinalopó que diu que sols es podran transvasar cabals “excedents”. És un transvasament “a sobrants” i la quantitat a transvasar dependrà dels “sobrants” del Xúquer, una vegada s’hagen garantit les necessitats ambientals, d’abastiment a població, de reg i de la resta d’usos en la conca cedent, la del Xúquer. Per això entenen que estos sobrants no es poden establir a priori, sino any a any i més amb un clima que cada vegada és mes sec. Paco Sanz, portaveu de la plataforma. A la jornada de dissabte es va llegir un manifest expressant este desacord, que va tindre el suport d’alcaldes i alcaldesses com el d’Alzira, Corbera, Alcàntera del Xúquer i la Barraca d’Aigües Vives. A més es compta amb la participació de representants d’altres ajuntaments i d’entitats cíviques. Des de la plataforma pel Xúquer, es plantegen ara a més de la pressió social, també estudiar el tema jurídic ja que es considera que el transvasament al Vinalopó no es aprovar en els termes que es va a fer ara, que suposarà posar en perill la zona de la Ribera i de l’Albufera.
