“Després d’este segon incendi en menys d’un any, és essencial treballar en l’autoprotecció de les urbanitzacions” Alfons Domínguez, alcalde d’Alzira
L’Ajuntament d’Alzira treballarà en l’autoprotecció front incendis forestals en les urbanitzacions. Així ho ha destacat l’alcalde de la ciutat, Alfons Domínguez, després de l’incendi que ahir dijous 18 de gener, va cremar entre 5 i 6 hectàrees i que va obligar a desallotjar a 30 persones de la zona del Xavegó Alt i que, per segona vegada en menys d’un any, ha fet perillar el Paratge Natural de La Murta. Este matí en la zona del Tallat Roig, on ahir al migdia es declarava este incendi, bombers i brigades forestals han fet tasques de vigilància i repassat punts calents. A més la situació climatològica ha afavorit el refrecs de la zona, i l’absència de vent ha fet possible que l’incendi no anara a més. Afortunadament, i contràriament al que es poguera pensar, el vent de ponent va ajudar, per la posició de l’origen del foc, al fet que este no pujara cap al cim de la serra. L’alcalde d’Alzira i responsable de Medi Ambient, Alfons Domínguez ha explicat que “després d’este segon incendi en menys d’un any, és essencial treballar en l’autoprotecció de les urbanitzacions. És un assumpte molt seriós, no podem jugar-se-la, en primer lloc amb les persones ni tampoc amb els bens materials ni amb la muntanya. Per això cal prendre mesures encaminades a la creació de faixes perimetrals i la intervenció en la vegetació de les parcel·les privades que es troben en eixe entorn, tan idíl·lic, com a perillós alhora, especialment en este moment d’emergència climàtica, amb un mes de gener que ens ha deixat temperatures de fins a 24 graus, mesos sense ploure i els boscos com si fora estiu”. Encara que es desconeixen les causes de l’incendi, tot apunta que es va originar en una zona pròxima a sol forestal per la imprudència humana, en haver realitzat foc quan la situació meteorològica prohibia estes pràctiques, al estar en risc extrem d’incendi forestal. Este fet posa de rellevància que cal actual de forma contundent en l’aplicació de les mesures d’autoprotecció en urbanitzacions i nuclis habitats que es troben en sol forestal. Cal recordar que el passat 29 de novembre es va aprovar una cartografia en el plenari municipal d’Alzira derivat de l’aplicació de la LOTUP, en la qual s’identificaven les vivendes afectades per esta obligatorietat d’aplicar mesures d’autoprotecció. Està previst treballar conjuntament amb les urbanitzacions per a que es porten a terme estes mesures. Segons el text aprovat, hi ha un termini de sis mesos a partir del 29 de novembre, passat este període sense haver-les aplicat, l’Ajuntament podrà dur-les a terme de forma subsidiària amb el cobrament associat d’un preu públic. Des l’Ajuntament s’ha traslladat l’agraïment a les forces i cossos de seguretat i els equips de voluntaris, la seua ràpida intervenció, així com la presència en el Punt de Comandament Avançat del diputat de medi ambient, Avelino Mascarell qui es va traslladar immediatament a la zona.
Alzira invertirà més de 100.000 euros del pla Reacciona en la Murta i la Casella a més de la instal·lació d’una central fotovoltaica al CEIP Blasco Ibáñez
L’Ajuntament d’Alzira rep prop de cent mil euros del pla Reacciona en inversions ambientals en diferents punts del municipi. Actuacions en la Casella com la creació d’un tancat o a la millora de senders i mesures de prevenció forestal. D’altra banda, també es continua amb el pla d’autoconsum energètic als espais municipals, amb la instal•lació de plaques solars al CEIP Blasco Ibáñez. Per a la gestió i conservació d’espais naturals, s’invertiran prop de quaranta mil euros ( 39.838,04 €), es continuarà adequant el futur centre d’interpretació de la natura de la Casella amb el tancament del corral annex a l’edifici i la realització d’algunes instal•lacions bàsiques. També es condicionarà i es millorarà la senyalització del sender -CV304 Pic de la Ratlla. Pel que fa a la gestió forestal, s’ha concedit al voltant de 19 mil euros per a desenvolupar treballs Forestals i 12.582,43 € per a realitzar prevenció d’incendis forestals. D’una banda, es faran tractaments silvícoles extensius en diferents zones del paratge natural municipal de la Murta amb l’objecte, bé de millorar l’estructura de les masses arbrades per a resistir el pas del foc forestal amb menor afecció, o bé per a crear discontinuïtat en la vegetació i oferir àrees segures d’actuació per als mitjans d’extinció. En concret es planteja continuar amb l’actuació que es va iniciar fa uns anys en la zona de repoblació de pi blanc amb pinastre en la part baixa del barranc de la Murta. I a la Casella es farà un tancat per a ramat mixt d’ovelles i cabres en la finca forestal de la Casella. En la finca forestal de la Casella, existix un tancat que actualment conté el nucli zoològic de la col•lecció municipal de cérvols. Aquest tancat està equipat de diferents zones de coberts, menjadors i bevedors, tots habilitats per al sustent dels animals que allí es troben. En la part inferior del tancat existeix una zona plana amb un cobert en bon estat, que podria separar-se del total del tancat amb una nova tancat perimetral i sent una zona molt apta per albergar un ramat mixt d’ovelles i cabres, ja que se li pot habilitar un accés particular des de la pista forestal i independent de l’entrada principal al tancat. La seua ubicació, estratègica dins de la finca forestal de la Casella, és un lloc idoni per albergar el ramat perquè es troba al costat de l’àrea tallafocs. A més aquest lloc possibilita que el ramat puga ser accessible a la vista dels visitants de la Casella, podent tindre també una finalitat didàctica per explicar la importància de la ramaderia extensiva per a previndre els incendis forestals. Finalment, el pla REACCIONA 2023, també preveu una ajuda de 30.000 euros per a continuar amb la instal·lació de centrals fotovoltaiques als edificis municipals. En este cas s’instal·laran plaques solars per a l’ autoconsum de 30,00 KW en CEIP Vicente Blasco Ibáñez, Alzira. Es tracta d’una planta fotovoltaica composta per 68 mòduls fotovoltaics de 30,94 Kwp amb 30,00 Kw nominals connectada a xarxa interior per a autoconsum amb excedents acolliment a compensació simplificada. Es calcula que s’autoconsumirà el 73,10% de l’energia generada per la instal•lació fotovoltaica, representant el 57.10% del consum elèctric anual del col•legi.
La Unió inicia el pròxim 7 de febrer les protestes per a que s’elimine la bonificació de les taxes en els ports als cítrics de tecers països
La Unió Llauradora i Ramadera inicia les seues protestes perquè s’elimine la bonificació de les taxes en els ports de la Comunitat Valenciana als cítrics importats de tercers països. El pròxim 7 de febrer començarà la mobilització al Port de Castelló. Eixa mateixa setmana es preveu l’arribada de vaixells carregats de taronges d’Egipte al port castellonenc. L’organització agraria denuncia que gran part de les importacions d’Egipte entren per ports valencians i posteriorment són manipulades i reexpedides per part de les empreses comercialitzadores valencianes. A més, els ports de Castelló i València (que integren al de Gandia i Port de Sagunt) bonifiquen les taxes portuàries de cítrics importats amb un 40% i 30%. Ahir ja es reuniren representants de l’organització amb el president del recinte portuari castellonenc, Rubén Ibáñez. Tot i que no existix un compromís de l’autoritat portuària per a retirar les bonificacions, ambdues parts coincidiren en la iniciativa de reclamar al govern español un reforç dels llocs d’inspecció fronterers per a evitar l’ entrada de plagues. Carles Preis, secretari general de La Unió. La Unió ja va manifestar fa unes setmanes la seua preocupació perquè els cítrics provenen de països amb plagues i malalties que podrien ser letals. Egipte en 2023 ha tingut 32 alertes, cada any són majors i té la presència del fong Phyllosticta citricarpa. La Unió va sol·licitar al conseller d’Agricultura un increment de les inspeccions als magatzems per a detectar la presencia de possibles plagues i evitar la reexpedició amb una etiqueta errònia.
AVA-ASAJA presenta a Alzira les principals novetats en agricultura per a 2024 i fa balanç anual de 2023
Llauradors i ramaders valencians es reuniren ahir amb la presidència d’AVA-ASAJA i el conseller d’Agricultura Enrique Montalvà per conéixer les novetats i pròximes passes en màteria d’agricultura que afectaran a la nostra ciutat. En esta Assemble Ordinària, Pepe España, president local i Bernardo Ferrer, vicepresident segon d’AVA-ASAJA presentaren els resultats de l’exercici econòmic de 2023 i les novetats per al 2024. Es varen explicar les diferents mesures previstes a la Conselleria, a l’Estat i també a Europa. Bernardo Ferer destacà les obligacions de la PAC, el quadern digital i les principals reivindicacions del sector. La intervenció del Regidor d’Agricultura d’Alzira, Enrique Montalvà, es centrà en els projectes que du avant la ciutat i que afecten als agricultors de prop. Començarà en breu la travessia de la carretera de Corbera a l’Aixavegó. I per últim es va informar que entre els acords del Consell Agrari Municipal està la retirada de peces abatides de porcs senglars. Com avançarem en altres edicions informatives, la partida 17 d’Alzira inicia ja les obres per a introduir el degoteig. I en poc de temps les obres es faran a la resta de partides que queden.
La Comunitat Valenciana perd més de 2.000 hectàrees mentre que el conjunt espanyol en recupera vora 5.000
La Comunitat Valenciana perd més de 2.000 hectàrees de cultiu, mentre que el conjunt espanyol en recupera vora 5.000. Segons un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors elaborat a partir de l’enquesta Esyrce del Ministeri, la CV continua sent la comunitat amb més superfície de tota Espanya. De cada 5 hectàrees disponibles, una està ja abandonada. S’han deixat de cultivar en 2023 173. 676 hectàrees, principalment cítrics. El president d’AVA ASAJA assegura que la situació anirà a pitjor si no es fa una reflexió i una millora estructural. També considera necessari que els polítics valencians passen de les paraules als fets i posen en marxa una fulla de ruta per a combatre la crisi de rendibilitat i atraure a llauradors joves, una mesura clau en el problema.
L’organització agrària La Unió es manifestarà el 21 de febrer a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a denunciar la crítica situació que viuen els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana
La Unió Llauradora i Ramadera ha anunciat que tornarà a manifestar-se el 21 de febrer a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a denunciar la crítica situació que viuen els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana a causa de les males collites i els alts costos de producció, que es topen amb la insuficiència de les mesures posades en marxa i l’assetjament al qual està sotmés el sector. Les organitzacions territorials de la Unión de Uniones ja es manifestaren el 5 de juliol i ho tornen a fer en comprovar que no s’han pres suficients mesures. Les raons és que els olivicultors i viticultors valencians s’han quedat fora de les ajudes de totes les Administracions; els cerealistes han tingut mala collita i baixos preus igual que molts altres sectors, el Govern ha signat un acord internacional per a retirar les ajudes al gasoil agrícola, els ramaders continuen sacrificant animals per uns plans de sanitat irracionals i patint els efectes de la falta de pastures, l’aprovació constant de noves exigències ambientals ens carreguen de més costos i més burocràcia. LA UNIÓ afirma que el Govern incomplix les lleis i les sentències dels tribunals com la del contracte de doble tarifa per al regadiu quan hi ha un increment de cost per la sequera i es rega més i més car i es patix la competència deslleial de les importacions que no respecten les normes.
La Conselleria subvencionarà amb 4 milions d’euros les obres del sector 17 d’Alzira per a la instal·lació de reg per degoteig
La modernització del Sector 17 d’Alzira per a la instal·lació del reg per degoteig comptarà amb una inversió total de més de 4 milions d’euros. La Sèquia Real del Xúquer va presentar el passat dimecres dia 10 les obres, que estaran a càrrec de la Conselleria i es faran a través de l’empresa OCIDE Construcció. Tots els detalls es van concretar dimecres passat a la reunió convocada per la Sèquia Real del Xúquer. Assistiren el seu president, Antonio Costa, el secretari i la vicesecretària i Enrique Montalvà, regidor d’Agricultura, a més de tècnics i propietaris. La inversió correspon aproximadament a 1.500 euros per fanecada, que l’agricultor no haurà de costejar. Es col·locaran assortidors d’aigua en llocs estratègics per a que els propietaris puguen omplir els tancs per a tractaments fitosanitaris, ja que no correrà aigua per les séquies. El propietari o agricultor, una vegada col·locats els hidrants, haurà d’instal·lar-se les gomes per al reg per degoteig. Les obres duraran aproximadament any i mig i es preveu ampliar-les a altres sectors que banya també la Sèquia Real del Xúquer.
L’organització agrària La Unió denuncia que els ports de Castelló i València estan bonificant taxes portuàries dels cítrics importats de tercers països fins a un 40%
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que els ports de Castelló i València, el qual integra també al de Gandia i Port de Sagunt- estan bonificant les taxes portuàries dels cítrics importats de tercers països fins un 40%. No són les úniques perquè altres ports espanyols també estan fent-ho. LA UNIÓ ha dirigit un escrit a les respectives presidències i Consells d’Administració dels ports perquè eixes bonificacions provenen de països amb presència de plagues i malalties de quarantena no presents a la Unió Europea que podrien ser letals en cas d’entrada per als cítrics valencians i espanyols. Peris afirma que si no s’eliminen aquestes bonificacions, LA UNIÓ realitzarà accions de protesta durant els pròxims mesos en els recintes portuaris. Com a exemple, Egipte té la presència del fong Phyllosticta citricarpa, detectat en ports de la Unió Europea el mes de juliol passat. A més, en 2023 ha tingut un total de 81 alertes sanitàries, mentre que en 2022 en va tindre 42. Paral·lelament, LA UNIÓ ha remés un escrit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, i al conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, sol·licitant un increment de les inspeccions i controls en els magatzems de les empreses citrícoles importadores.
Ava-Asaja llança un missatge alleujador per als citricultors pel que fa a la baixada de compres de la taronja Navel
Missatge de tranquilitat per al sector citrícola. AVA-ASAJA llança un missatge alleujador al sector citrícola pel que fa a la baixada de compra de taronja Navel. La pitjor qualitat de les taronges egípcies, l’escassetat de producció i els preus rècord de la industria del suc oferixen un escenari favorable per als productors valencians. Les dos últimes setmanes ha baixat la compra de taronja Navel, la qual cosa ha causat preocupació entre els productors. La organització agrària AVA-ASAJA explica que este clima d’inquietud es deu a el paró de compres típic de les setmanes després de Nadal i les notícies d’importacions africanes. Així tot, Juan Salvador Torres, secretari general de l’organització, demana paciència als argricultors perquè els preus no baixaran. Els comerciants de primer nivell sol·liciten una qualitat òptima, que les taronges egípcies no poden oferir.De fet, han afirmat que no comercialitzaran amb el país africà. A més, la industria del suc manté les cotizacions molt altes i els preus de la taronja en fresc no poden baixar en cap cas per davall de la taronja per a suc. Amb tot açò, Juan Salvador Torres demana als citricultors que no patisquen perquè la situació és favorable.
La superfície cultivada a la Comunitat Valenciana ha descendit quasi 2.000 hectàrees en 2023 per la sequera i l’absència de mesures
Quasi 2.000 hectàrees s’han deixat de cultivar a la Comunitat Valenciana en 2023. Els cultius més afectats han estat els cereals, les ferratgeres i els cítrics. Davant estes dades, les organitzacions agràries valencianes denuncien les accions del govern autonòmic front a les pèrdues. L’Enquesta de Supefícies i Rendiments dels Cultius ha publicat les dades de la pèrdua de superfície cultivada. En 2023 arriba a les 1.953 hectàrees. Els nombres s’eleven fins a 16.000 si se sumen les dades dels últims quatre anys. Pel que fa als cítrics, s’han deixat de cultivar 1.737 hectàrees. Cal recordar que els cítrics i fruiters són els cultius que més superfície ocupen al territori valencià. Entre les causes, la Unió de Llauradors i Ava-Asaja remarquen la sequera. De fet, molts agricultors valencians tenen pensat no sembrar fins que hi haja una clara previsió de pluges. Les organitzacions urgixen a que el govern autonòmic PP-Vox accepte modificar els pressupostos d’enguany. Demanen que la Conselleria destine 10 milions d’euros a mesures socioeconòmiques favorables i seguisca amb el pla integral citrícola que va impulsar el govern anterior al final de la legislatura.
