AVA-ASAJA i La Unió avisen a les institucions del perill de la nova detecció de falsa arna en magranes del Marroc
Les organitzacions agràries exigixen a la Unió Europea que investigue la presència de falsa arna en magranes marroquines. La Comisió Europea ha interceptat una primera plaga de falsa arna en magranes del Marroc, un país tercer que fins ara estava lliure d’esta plaga. L’entrada de la plaga a la Unió Europea suposaria una caiguda del 26% de la producció citrícola, a més d’altres produccions agrícoles. És un insecte que s’expandix rapidament, com s’ha comprovat al continent africà. La Unió Europea ha detectat la falsa arna a Kènia, Zambia i Sudàfrica. Sudàfrica és un dels països que més exporta cítrics a Europa. AVA-ASAJA i La Unió demanen que les institucions europees comproven la situació de la plaga i prenguen les mesures necessàries. A més, el govern marroquí no ha notificat esta plaga. L’organització AVA-ASAJA denuncia que en el cas de Sudàfrica i Egipte no han posat en marxa investigacions, sino que tan sols han confiat en la paraula dels països tercers. D’altra banda han sol·licitat la intervenció de la directora general de Salut i Seguretat Alimentària, Sandra Gallina, del ministre d’Agricultura Luís Planas i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
Les organitzacions agràries valoren positivament el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de prohibir els fitosanitaris que controlen les plagues
Tenim bones notícies per al sector agrícola valencià. El Parlament Europeu ha rebutjat el reglament de la Comissió que demanava suprimir el 65% dels fitosanitaris. Les organitzacions agràries valencianes han valorat positivament la votació ja que estos fitosanitaris protegixen les collites contra malalties i plagues. Este reglament era un pilar fonamental en l’Estratègia “De la Granja a la Taula”, derivada del Pacte Verd Europeu. No obstant, les organitzacions agràries han reclamat varies vegades que es revise el full de ruta de la iniciativa. No es plantegen alternatives eficaces i el pla es va crear abans de la pandèmia del covid19 i la crisi bèl·lica a Ucraïna. Segons l’informe al qual fa referència AVA-ASAJA de la Universitat neerlandesa de Wageningen, reduir l’ús de fitosanitaris provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, augmentarien els preus dels aliments. Des d’ AVA-ASAJA i la Unió reclamen que totes les exigències que demane la UE als productors europeus s’apliquen també per a les produccions foranies. En cas de prohibir els fitosanitaris, és necessari oferir recursos científics, tècnics i financers per a buscar alternatives viables en cada zona.
AVA-ASAJA destaca el paper de les assegurances en les conseqüències al camp del vent de la setmana passada
L’associació valenciana d’agricultors ha destacat el paper de les assegurances arran les conseqüències en el camp del vent de la setmana passada. El ramejat en el caqui és una de les principals conseqüències i les cobertures de l’assegurança són determinants per a salvar la campanya, segons Ava. La collita del caqui s’ha vist afectada no sols per la caiguda de fruita, sinò a més pel ramejat. Una afecció causada per la força del vent en un moment de plena producció de caqui. Bernardo Ferrer des d’Ava destaca la necessitat de que les assegurances facen front a esta situació.
AVA-ASAJA denuncia el nou entrebanc d’Agroseguro als citricultors, la inclusió d’un període de carència a les pòlisses contractades després del 15 de maig
La comunitat citrícola es veu cada vegada més envoltada de problemes. El monopoli d’Agroseguro (Agrupació Espanyola d’Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinades) posa nous entrebancs als citricultors valencians i planteja incloure un període de carència a les pòlisses contractades després del 15 de maig, segons ha denunciat AVA-ASAJA. El període de carència és el temps que transcorre des que la pòlissa entra en vigor fins que comença la cobertura de riscos per l’assegurança. Açò pot provocar que un citricultor que contracte la seua pòlissa després del 15 de maig i patisca algun perjudici pel temporal dies després, no tindrà dret a cap indemnització. L’associació AVA ASAJA ha denunciat esta mesura, que es suma a altres anteriors com la supresió de la extensió de garanties i la supresió del risc del ramejat de la fruita. De la mateixa manera, AVA ASAJA demana l’actuació eficaç del govern i no passar per alt estes actuacions que incrementen les dificultats dels agricultors.
L’associació valenciana d’agricultors es manifesta contra de la política agraria europea. Una política verd que reduix la utilització de productes fitosanitaris i afecta els llauradors i ramaders europeus, que reduiran la seua producció i pujaran els preus
AVA-ASAJA alerta que les polítiques verdes reduiran un 20% la producció europea i dispararan els preus Milers d’agricultors i ramaders espanyols s’han manifestat a Còrdova, enfront de la reunió de ministres d’Agricultura de la Unió Europea en el marc de la Presidència espanyola, per a protestar per “els continus atacs que rep el sector agrari”. Convocats per les organitzacions agràries *ASAJA, *COAG i UPA i les Cooperatives Agro-alimentàries, els manifestants denuncien la seua “situació límit” a causa de l’escalada dels costos de producció, els insuficients preus en origen, la competència deslleial de les importacions de països tercers i les inassumibles exigències mediambientals de la Comissió Europea. Un informe d’impacte realitzat per la Universitat de *Wageningen certifica que la proposta de la Comissió de Reglament sobre l’ús sostenible de productes fitosanitaris provocaria, una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, un augment dels preus dels aliments per als consumidors. El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, explica que si reduixen el nombre de fitosanitaris per a cuidar les plantes davant plagues i malalties, es produiran menys aliments i seran encara més cars.
Les pèrdues per fauna salvatge al camp de la Ribera es calculen en més d’un milió d’euros a l’any
L’Associació Valenciana d’Agricultors adverteix de la pèrdua de flora autòctona en els camps com a conseqüència dels mètodes utilitzats per evitar els atacs de senglars. A la recerca dels bulbs de l’agret o la cresolera, la fauna salvatge trenca gomes de degoteig, seca arrels, tomba plançons joves i fa forats que provoquen accidents. Per a evitar un mal major, els agricultors es veuen obligats a realitzar tractaments amb herbicides que acaben amb esta flora, malgrat ser molt apreciada pel sector. Una pèrdua que afecta negativament la biodiversitat de l’ecosistema, la retenció de la humitat i la protecció dels sòls agrícoles. José España, delegat d’AVA en Alzira, subratlla que no sols es tracta de la pèrdua d’estes herbàcies, sinó dels danys materials i físics que causen els senglars que, fins i tot, entren als camps tancats i ho fa en qualsevol època de l’any. Les pèrdues per fauna salvatge a la nostra comarca es calculen en més d’un milió d’euros a l’any, segons AVA-ASAJA. Des d’AVA assenyalen que l’administració ha de treballar perquè siga possible compatibilitzar la protecció de la fauna amb la protecció del territori, la salut i la seguretat ciutadana. Un dels mètodes que solia utilitzar-se per mantindre este equilibri eren les batudes de senglars, que a Alzira fa anys que no es duen a terme.
Les organitzacions agràries valoren com a positives les pluges dels últims dies
La pluja d’estos dies ha estat en termes generals positiva, segons les organtizacions agràries. Tant La Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors valoren l’aigua en termes benignes per alleujar la sequera. Ara bé, assenyalen que cal esperar que, en els pròxims dies, la pluja no es transforme en altres fenòmens com la pedra. D’una banda, la Unió Llauradora i Ramadera valora les pluges de les últimes hores com a molt positives en general per al camp valencià, després d’un període molt intens de sequera. En els cultius de regadiu, el temporal permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments. Les campanyes de cultius de costa també es veuran beneficiades, així com els cítrics, el caqui i les reserves hídriques de la nostra comarca, on estos dies ha plogut al voltant de 60 litres. D’altra banda, AVA assenyala que sobretot en la zona de regadiu, on els agricultors havien començat a regar tres mesos abans que l’any passat i estaven consumint un 40% més d’aigua, estes pluges permeten alleujar els costos de producció. Tant La Unió com AVA assenyalen com a part negativa del temporal la paralització en la recol·lecció d’algunes campanyes de fruita d’estiu i hortalisses de temporada, o els danys directes en els cultius de cirera. Així mateix, en aquelles zones on han descarregat excessives precipitacions en un breu període de temps, ja s’han produït arrossegament de terres i trencament de marges, murs i altres infraestructures agràries. Les associacions assenyalen que caldrà esperar per comprovar l’evolució dels cultius i de les pluges.
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures contra la sequera a penes beneficiaran el camp valencià
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures aprovades ahir pel Consell de Ministres per a fer front als efectes de la sequera a penes beneficiaran el camp valencià. L’organització agrícola assenyala que, en tot cas, estes mesures beneficiaran alguns cultius de secà, la ramaderia i l’apicultura, mentre que el regadiu valencià queda exclòs tot i els efectes que la falta de pluges ja està provocant. AVA valora les ajudes directes adreçades als ramaders i apicultors, però qüestiona el fons de 276 milions que el Govern encara no ha desvelat a quins cultius destinarà ni en quines zones d’Espanya. A més de les ajudes directes, fiscals i de liquidesa, que per a AVA-ASAJA es queden curtes, l’associació considera irrisori que el Govern només retarde el quadern digital d’explotació quatre mesos fins a gener de 2024. Pel que fa a l’ampliació del termini de tramitació de la PAC fins al 30 de juny, AVA constata que evidencia un fracàs perquè no compensa els retards causats per l’aplicació informàtica de l’Administració. L’Associació Valenciana d’Agricultors troba a faltar un suport decidit al regadiu, i exigix un preu especial per al quilovat agrari, dos canvis de potència contractada a l’any i l’eliminació del topall de gas. Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASJA.
L’Associació Valenciana d’Agricultors exigix al Govern que deixe en suspens el caràcter obligatori del quadern digital
L’Associació Valenciana d’Agricultors exigeix al Govern que deixe en suspens l’obligatorietat del quadern digital d’explotació. L’organització alerta que molts xicotets i mitjans agricultors no podran assumir este canvi per desconeixements informàtics, sobrecostos i temps. AVA-ASAJA reclama al Govern central que deixe en suspens l’obligatorietat d’emplenar el quadern digital d’explotació i flexibilitze al màxim tant l’entrada en vigor d’esta exigència com les obligacions estipulades. L’objectiu, evitar l’abandó entre els xicotets i mitjans agricultors i ramaders. Malgrat que la Unió Europea contempla per a 2026 el quadern digital, Espanya ha sigut el primer país a imposar-lo. AVA critica que en un sector on l’edat mitjana dels titulars supera els 64 anys a la Comunitat Valenciana, el Govern avança el quadern digital sense establir un pla de formació als agricultors o especificar cap suport a aquells que no tenen mitjans digitals. Quant als sobrecostos econòmics, l’associació adverteix que esta decisió contribueix a elevar els costos de producció i encarir els aliments. Per això, l’organització agrària reitera al Govern espanyol que escolte el sector, atenga les reivindicacions de les comunitats autònomes i reconduïsca este “despropòsit”.
