AVA ASAJA denuncia que la complexa burocracia per a sol·licitar ajudes a entitats de reg posa en perill les subvencions
Les ajudes a les entitats de reg es veuen amenaçades per la complexa burocràcia que demanen. Ava- Asaja valora positivament la millora de l’eficiència energètica per a comunitats de regants i entitats, però sol·licita agilitat burocràtica i més temps de sol·licitud. L’organització agrària posa l’accent en la necessitat d’ampliar el termini de temps per a sol·licitar les subvencions. A hores d’ara el termni és d’un mes, però expliquen que el procediment de sol·licitud és costós i en alguns casos s’ha de tramitar una avaluació d’impacte ambiental. Les ajudes convocades per la Conselleria són una bona notícia per a l’organització, però arriben tard. Escoltem Carlos Ballester, tècnic d’aigües d’Ava Asaja. Estos problemes podrien deixar fora de les ajudes a moltes entitats de reg. D’altra banda, la Unió Europea ha dut a Espanya al Tribunal de Justicia per no haver complit les obligacions de recollida i tractament de les aigües residuals. Açò pot provocar que si el Tribual de Justicia ho considera, les entitats de reg perdran l’oportunitat de reutilitzar aigües depurades en zones en deficiència hídrica. AVA-ASAJA subratlla la necessitat d’estes ajudes, amb un import anual de 8 milions d’euros. Amb les subvencions, s’optimitza l’ús i la gestió de l’aigua de manera spstenible, tant econòmicament com social i mediambientalment.
Balanç negatiu per al camp valencià: la inestabilitat de l’oratge ha marcat la baixada de collites per a enguany
El balanç anual per al camp valencià és negatiu. La Unió llauradora destaca que la inestabilitat de l’oratge causada per la crisi climàtica ha minvat greument les collites. A més, consideren que ni les empreses ni administracions ni institucions tenen voluntat d’impulsar l’agricultura i ramaderia valenciana. Fins a novembre, les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries han estat superior als 95 milions d’euros. En tot 2022 van ser de 61 milions, la qual cosa suposa un augment del 56%. Els cultius més afectats són els riberencs: els cítrics i el caqui. Tot i això, tan sols la meitat de la superficie cultivada està assegurada. A estos problemes se sumen l’augment en un 30% dels costos de producció en fertilitzants, pinsos, combustible o electricitat. Les retallades en assegurances agràries, una Llei de la Cadena Alimentària insuficient que beneficia a les empreses distribuïdores, l’entrada de productes de països tercers que porta plagues i afecta a la competitivitat. O per últim, l’augment de grans projectes fotovoltaics i la proliferació de fauna salvatge. Per al 2024, la Unió Llauradora estarà pendent dels conflictes internacionals i de les passes que farà la Unió Europea en la matèria. A més, denuncia que tot i que el govern PP-Vox diu que és el govern del camp valencià, no estan aprovant cap mesura en favor dels agricultors i ramaders. Entre totes estes demandes també han volgut manifestar alguns èxits del 2023. Les movilitzacions del sector han aconseguit que el Parlament Europeu no reduisca a la meitat els productes fitosanitaris permesos.
AVA-ASAJA i La Unió avisen a les institucions del perill de la nova detecció de falsa arna en magranes del Marroc
Les organitzacions agràries exigixen a la Unió Europea que investigue la presència de falsa arna en magranes marroquines. La Comisió Europea ha interceptat una primera plaga de falsa arna en magranes del Marroc, un país tercer que fins ara estava lliure d’esta plaga. L’entrada de la plaga a la Unió Europea suposaria una caiguda del 26% de la producció citrícola, a més d’altres produccions agrícoles. És un insecte que s’expandix rapidament, com s’ha comprovat al continent africà. La Unió Europea ha detectat la falsa arna a Kènia, Zambia i Sudàfrica. Sudàfrica és un dels països que més exporta cítrics a Europa. AVA-ASAJA i La Unió demanen que les institucions europees comproven la situació de la plaga i prenguen les mesures necessàries. A més, el govern marroquí no ha notificat esta plaga. L’organització AVA-ASAJA denuncia que en el cas de Sudàfrica i Egipte no han posat en marxa investigacions, sino que tan sols han confiat en la paraula dels països tercers. D’altra banda han sol·licitat la intervenció de la directora general de Salut i Seguretat Alimentària, Sandra Gallina, del ministre d’Agricultura Luís Planas i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de l’entrada de l’insecte trasmisor de l’HLB en la conca Mediterrània
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de la recent detecció a Xipre de l’insecte trasmisor de l’HLB en els cítrics, la malaltia més temuda pel camp valencià. Per això ha sol·licitat al Ministeri d’Agricultura que inste a la UE a realitzar una pla de prospecció als països de la conca mediterrània amb cultius susceptibles a la presència del Diaphorina citri, l’insecte que transporta esta malaltia. Este xicotet insecte procedix del continent asiàtic, i és el trasmisor més perillós del bacteri que causa la malaltia de Huanglongbing, més coneguda com HLB. Recentment, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal va confirmar la seua presència a Xipre, el primer país de la Unió Europea i de la conca mediterrània on es detecta l’insecte. Este fet suposa una gran preocupació per al sector citrícola valencià, ja que les és la patología més agressiva per a les collites. Encara que no s’ha detectat encara a les zones productores de cítrics, sí que han arribat els insectes que la trasmeten, la Trioza Erytreae a la península ibèrica i ara la Diaphorina citri a Xipre. La seua propagació és fácil i amb rapidesa i, per contra, els tractaments són escasos. L’objectiu de la demanda de l’organització és garantir que no entre l’insecte i, en cas que siga així, procurar el control i frenar l’expansió. D’altra banda, segons Carles Peris, és crucial saber exactament quina presència té al Mediterrani. Entres les mesures que assenyala, la més eficient i econòmica és la prevenció.
Alzira conforma el nou Consell Municipal Agrari, l’òrgan consultiu que tractarà d’aportar solucions als entrebancs de l’agricultura alzirenya
D’ara endavant, el nou Consell Municipal Agrari d’Alzira es reunirá periòdicament per a tractar els problemes que afecten als cultius i als productors alzirenys. Ahir a la vesprada es va constituir esta legislatura de l’òrgan presidit per Enrique Montalvà, regidor d’Agricultura. El consell tindrà representació diversa, amb agricultors, representants dels partits polítics, sindicats i associacions del sector agrari. A l’acte d’ahir, també assistiren un policía de la Guarderia Rural, un tècnic de Medi Ambient i la cap de servei d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat. Enrique Montalvá, regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat i president del Consell, va presentar als membres d’este Consell, entre els quals es troben representants dels partits polítics, dels sindicats i representants d’associacions del sector agrari. Segons Enrique Montalvà, la reunió va ser molt positiva i es preveu que la pròxima siga la primer quinzena de febrero. Es tractaren assumptes com la neteja i control de parcel·les abandonades, solucions contra les plagues, sobretot pel que fa al caqui i també es parlà de les mocions que han passat pel Ple des de l’inici de la legislatura. També es va plantejar la idea de construir un insectari comarcal, una sol·licitud que va fer Enrique Montalvà a Javier Bartolomé, Secretari Autonòmic d’Agricultura, en la reunió de fa unes setmanes.
L’alzireny Álvaro Mascort, finalista en els Premis Jove Agricultor d’ASAJA per les innovacions que ha introduit a l’hort centenari de Santa Amèlia
L’agricultor Álvaro Mascort, ha estat finalista en els Premis Jove Agricultor d’ASAJA Valencia. Álvaro Moscort és el propietari de l’Hort de Santa Amèlia, on ha introduit innovacions dirigides a reduir costos de producció, millorar la comercialització i diversificar ingresos. El guardonat formarà part de la del·legació espanyola que viatjarà a Brusel·les el pròxim 6 de desembre per a participar en el IX Congrés Europeu de Joves Agricultors on posarà sobre la taula les millores que ha introduït a Alzira i les seues demandes. Escoltem Álvaro Mascort. Álvaro Mascort és la sisena generació familiar que manté l’hort històric alzireny de Santa Amèlia. És membre d’AVA-ASAJA i ha sigut guardonat per introduir des del 2018 innovacions agrícoles. Ha fet una transformació parcel·lària, ha substituit varietats citrícoles poc rentables per mandarines royalties i alvocats. També ha canviat el reg a manta pel degoteig i ha introduit plaques solars per avançar cap a una producció més sostenible i ecològica. En els pròxims anys pretén adequar la masia familiar al turisme i fomentar l’agroturisme. Mascort va rebre el reconeixement del secretari general d’Agricultura i Alimentació, Fernando Miranda, el president d’ASAJA, Pedro Barato i la presidenta d’ASAJA Jove Eva Marín. En l’acte, el secretari general d’Agricultura va declarar que en els pròxims deu anys es jubilaran dos de cada tres agricultura i s’ha de promoure i aconseguir que els joves entren al sector agrari.
Les organitzacions agràries valoren positivament el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de prohibir els fitosanitaris que controlen les plagues
Tenim bones notícies per al sector agrícola valencià. El Parlament Europeu ha rebutjat el reglament de la Comissió que demanava suprimir el 65% dels fitosanitaris. Les organitzacions agràries valencianes han valorat positivament la votació ja que estos fitosanitaris protegixen les collites contra malalties i plagues. Este reglament era un pilar fonamental en l’Estratègia “De la Granja a la Taula”, derivada del Pacte Verd Europeu. No obstant, les organitzacions agràries han reclamat varies vegades que es revise el full de ruta de la iniciativa. No es plantegen alternatives eficaces i el pla es va crear abans de la pandèmia del covid19 i la crisi bèl·lica a Ucraïna. Segons l’informe al qual fa referència AVA-ASAJA de la Universitat neerlandesa de Wageningen, reduir l’ús de fitosanitaris provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, augmentarien els preus dels aliments. Des d’ AVA-ASAJA i la Unió reclamen que totes les exigències que demane la UE als productors europeus s’apliquen també per a les produccions foranies. En cas de prohibir els fitosanitaris, és necessari oferir recursos científics, tècnics i financers per a buscar alternatives viables en cada zona.
El Regidor d’Agricultura, Enrique Montalvà ha traslladat a la Conselleria d’Agricultura autonòmica peticions com l’agrupació de parcel·les o les subvencions per a camins rurals
El regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá, junt amb tècnics municipals, s’ha reunit amb el Secretari Autònomic d’Agricultura, Javier Bartolomé. El representant municipal ha fet la seua llista de peticions a la conselleria d’agricultura. A la reunió, en la qual també han participat altres directores generals de la Conselleria, s’han tractat assumptes d’interés com l’agrupació de parcel·les, subvencions per a camins rurals i per a plantes fotovoltaiques per als pous de reg, el control dels porcs seglars i la construcció d’un insectari comarcal. El Secretari Autonòmic ha mostrat interés en les peticions i s’ha compromés a estudiar la viabilitat de les propostes presentades per Montalvá, segons ha explicat ell mateix.
AVA-ASAJA destaca el paper de les assegurances en les conseqüències al camp del vent de la setmana passada
L’associació valenciana d’agricultors ha destacat el paper de les assegurances arran les conseqüències en el camp del vent de la setmana passada. El ramejat en el caqui és una de les principals conseqüències i les cobertures de l’assegurança són determinants per a salvar la campanya, segons Ava. La collita del caqui s’ha vist afectada no sols per la caiguda de fruita, sinò a més pel ramejat. Una afecció causada per la força del vent en un moment de plena producció de caqui. Bernardo Ferrer des d’Ava destaca la necessitat de que les assegurances facen front a esta situació.
