LA UNIÓ denuncia un augment del 90% de les alertes sanitàries a Europa en productes importats
LA UNIÓ denuncia un augment enguany del 90% de les alertes europees amb matèries actives no autoritzades en productes importats. El sistema europeu d’alertes en aliments RASFF ha detectat en març un total de 83 alertes de productes hortofructícoles de tercers països amb matèries actives no autoritzades a la UE o per superar els Límits Màxims de Residus permesos, la qual cosa suposa un 48% més que al febrer. Si sumem tot 2024 ascendeix a 226 alertes, un 90% més que en 2022. Pel que fa a cítrics les dades indiquen també un increment de les alertes. Hi ha 17 al març i 52 en l’acumulat del primer trimestre de 2024.Turquia és el país que més alertes ha rebut. LA UNIÓ insta la Unió Europea a no autoritzar aquelles importacions de productes de tercers països que continguen matèries actives l’ús de les quals no està autoritzat ací. Una altra petició passa perquè si s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, es tanquen automàticament les importacions turques o egípcies d’eixos productes agrícoles. En la mateixa línia, l’entrada d’estos productes genera una clara competència deslleial per als llauradors de la Unió Europea que no tenen els mateixos mecanismes de lluita contra les plagues i que veuen com augmenten també els seus costos de producció. LA UNIÓ demana que es realitze una anàlisi de risc sobre les importacions de productes de llocs on s’usen substàncies no autoritzades a la UE i, en base, als resultats, s’adopten les restriccions necessàries per a salvaguardar la salut dels consumidors i evitar la competència deslleial que distorsiona els mercats de les nostres produccions.
LA UNIÓ considera les mesures del ministre Luis Planas insuficients i poc efectives per al camp valencià
LA UNIÓ llauradora i ramadera considera que les 43 mesures de Luis Planas són inconcretes, no ajuden al camp valencià i, a més, responen amb més endeutament a un sector ja molt endeutat. Estes mesures les va presentar dilluns el ministre d’Agricultura, Luis Planas, amb l’objectiu d’eixir de la greu crisi que patix el sector. Les principals mesures són l’exempció de controls i penalitzacions de condicionalitat reforçada a les explotacions que tinguen fins a 10 hectàrees, reforçar la capacitat inspectora de l’Agència de Control i Informació Agroalimentaris, suport a les assegurances agràries, subvencions per a llauradors professionals, joves i explotacions prioritàries o reduccions en l’IRPF, però sols per a enguany i l’any que ve. Segons explica Carles Peris, estes mesures són insuficients després de les continues protestes dels agricultors. Sobre la seua proposta de crear una línia de crèdit amb una dotació extraordinària de 20 milions d’euros i 7 per a avals, amb subvenció del 15% del principal i de la totalitat de l’aval, que implica la mobilització de 200 milions d’euros en exclusiva per a joves, l’organització opina que no és la solució endeutar més a unes explotacions que ja estan endeutades i per això hauria de ser a un interés del 0% perquè siguen efectives. D’altra banda, LA UNIÓ reclama que en estes mesures ha de participar també el MITECO, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, un ministeri que ha estat asfixiant el sector, segons explica Carles Peris.
Les organitzacions agràries i cooperatives posen en marxa una nova fase de mobilitzacions a la Comunitat Valenciana
Les organitzacions professionals agràries de la Comunitat Valenciana, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), ASAJA Alacant, LA UNIÓ Planadora i Ramadera, la Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) -PV), així com Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, convoquen demà 27 de març, a les 11 hores, una roda de premsa per anunciar la posada en marxa d’una nova fase de mobilitzacions. En la mateixa línia que altres comunitats autonòmiques i altres països europeus, les entitats representatives del sector agrari valencià mantindran les protestes, iniciades al febrer, davant de les insuficients mesures concretades durant aquest temps per les diferents administracions amb competències en agricultura, tant la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana com a Govern central i la Unió Europea. La unitat d’acció a l’àmbit autonòmic va establir una primera fase de mobilitzacions al port de Castelló (15 de febrer), les carreteres d’Alacant (16 de febrer) i el port de València (22 de febrer). Alhora, el sector agrari va mantenir trobades amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, per presentar el seu full de ruta amb reivindicacions a tots els nivells.
Les propostes de la Unió per a fer costat al camp valencià es debatran al Congrés amb el Projecte de Llei de mesures extraordinàries per a afrontar les conseqüències econòmiques degudes a la sequera i als conflictes bèlics internacionals
Les propostes de la Unió per a fer costat al camp valencià es debatran pròximament al Congrés dels Diputats amb el Projecte de Llei de mesures extraordinàries per a afrontar les conseqüències econòmiques degudes a la sequera i als conflictes d’Ucraïna i Orient Pròxim. Així ho ha confirmat l’organització, qui s’ha reunit amb els diferents grups parlamentaros al Congrés. Estes esmenes s’han publicat ja al Diari oficial de la Comunitat Valenciana. Entre elles, l’ajuda extraordinària a l’olivar i la vinya, la rebaixa del tipus reduït del 10% en tots els inputs agraris o l’exempció del Quadern Digital d’Explotació per a xicotetes i microexplotacions agraràries. L’organització ha mantingut reunions amb diversos grupc polítics. Junts, ERC, PP i BNG han recollit ja les propostes que es debatran finalment en la Comissió d’Hisenda. Cal recordar que en febrer, el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, ja va mantindre un primer contacte amb representants valencians de partits polítics amb representació en el Congrés . D’altra banda, s’ha presentat també fa uns dies una proposició llei per a reformar la Llei de la Cadena Alimentària, que atén a les necessitats de les organitzacions de Unión de Uniones i que busca l’establiment de criteris oficials per a la determinació dels costos efectius de producció. LA UNIÓ considera fonamental el treball amb el Legislatiu per a que les protestes acaben en mesures concretes que beneficien als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana.
L’organització portuària Puertos del Estado revisarà les bonificacions a les importacions de cítrics després de les últimes demandes del sector agrícola
Les protestes agrícoles dels últims mesos han obtingut el fruit desitjat finalment. L’organització portuària, Ports de l’Estat ha informat que revisarà en pròximes reunions totes les bonificacions a les importacions de cítrics. El president de Puertos del Estado, Álvaro Rodríguez, ha contestat en sentit favorable a un escrit remés el passat 19 de febrer pel secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, en el qual sol·licitava l’eliminació de les bonificacions de les taxes portuàries als cítrics importats. Rodríguez respon ara que prenen nota de la seua sol·licitud per a revisar, en les pròximes reunions de plans d’empresa estes bonificacions amb les Autoritats Portuàries afectades. La supressió d’aquestes bonificacions es concretaria en 2025 amb els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, atés que l’aplicació de les bonificacions no pot ser efectiva si no s’aproven i publiquen en BOE els Pressupostos Generals de l’Estat del corresponent exercici. La Unió Llauradora i Ramadera, valora esta resposta com una recompensa al llarg i intens treball dut a terme per la organització. LA UNIÓ destaca que sense la presentació de propostes per a retirar les bonificacions en diferents fòrums o les nombroses accions de protesta dutes a terme en els últims mesos, tres d’elles precisament davant les Autoritats Portuàries de Castelló i València, res d’això s’haguera aconseguit. Cal assenyalar que el Consell d’Administració de PortCastelló s’ha compromés ja a suprimir el 40% amb el qual bonifica als cítrics procedents de la importació de tercers països i el del Port de València també ha anunciat que revisarà el sistema de les actuals bonificacions que se situen en eixe recinte en el 30%.
La Unió Llauradora i Ramadera avisa de la perillositat d’una segona alerta de maduixes del Marroc amb Hepatitis A
La Unió alerta d’una nova detecció de maduixes marroquines amb Hepatitis A, la segona detecció en nou dies. La notificació es va emetre el passat dia 15 i califica la presència del virus com un risc seriós i greu. L’organització agraria assenyala que no es pot posar en risc la salut dels consumidors i demana que la Unió Europea establisca més controls i reciprocitat amb els productes importats. La primera interceptació es va produir el passat 9 de març amb les mateixes característiques. El Ministeri d’Agricultura, Pesca Marítima, Desenvolupament Rural, Aigua i Boscos del Marroc va rebutjar “els rumors i les informacions falses” respecte de la presència del virus de l’hepatitis A en les maduixes marroquines, assenyalant que aquestes busquen tacar la reputació dels productes agrícoles del país. El Ministeri va explicar que, després de rebre la notificació sanitària relativa a un lot de maduixes exportades des del Marroc, l’Oficina Nacional de Seguretat Alimentària va obrir una investigació i va identificar el camp i la unitat d’embalatge en qüestió, a més de rastrejar l’enviament, realitzant totes les anàlisis necessàries amb la finalitat d’avaluar la seua qualitat i determinar qualsevol possible risc per a la salut. Tot i això, La Unió denuncia que no es tracta d’un fet aïllat amb dos deteccions ja i que la Unió Europea ha de prendre’s més seriosament la salut dels consumidors. Una de les principals reivindicacions del conjunt de protestes de LA UNIÓ al llarg de les últimes setmanes és precisament el de les importacions procedents de tercers països i el tracte desigual de les condicions de producció dels productes espanyols i europeus respecte als que venen d’altres països de fora de la Unió Europea, tant pel que fa a la seguretat alimentària com en les condicions laborals i socials amb les quals es produeixen.
Les organitzacions agràries desmentixen l’acusació de la Conselleria d’Agricultura i asseguren el seu soport a les xicotetes explotacions
L’Associació Valenciana d’Agricultors, Joves Agricultors ASAJA-Alacant, la Unió de Petits Agricultors i Ramaders i la Coordinadora Camperola del País Valencià desmenteixen la Conselleria d’Agricultura i defensen que les organitzacions professionals agràries representatives a nivell estatal –ASAJA, UPA i COAG–, donen suport en les negociacions que estan duent a terme amb el Ministeri d’Agricultura a la implantació d’un règim simplificat de la Política Agrícola Comuna (PAC) per a les explotacions que perceben fins a 5.000 euros d’ajudes directes l’any Les organitzacions professionals agràries han dementit les afirmacions de la Conselleria en un comunicat de premsa on expressaven que les organitzacions deixaven fora de la negociació una simplificació de la PAC. Asseguren que en cap cas han consensuat cap document amb el Ministeri d’Agricultura, perquè no hi ha acord i segueixen les protestes, i tampoc han rebutjat el règim simplificat de la PAC per a les petites i mitjanes explotacions. Per a ASAJA, UPA i COAG, aquells productors que reben menys de 5.000 euros d’ajudes directes haurien de suportar menys controls, tant en condicionalitat i fotografies georeferenciades com al quadern dexplotació digital. De fet, el règim simplificat per als petits agricultors és una de les propostes que el ministre Luis Planas va posar a sobre de la taula durant la reunió mantinguda amb les organitzacions agràries representatives el 15 de febrer passat. Les tres organitzacions agràries expliquen que donen suport a tots els models d’agricultura a Espanya i les petites i mitjanes explotacions que representen la majoria de casos a l’agricultura mediterrània i, especialment, de la Comunitat Valenciana, en què conviuen el minifundi i l’agricultura com a complement de rendes amb finques de més dimensió. Les organitzacions reclamen que Les administracions aclarisquen la confusió i aproven les demandes que necessiten els agricultors i ramaders per continuar produint aliments i preservar el medi ambient en condicions dignes.
La marca ‘Aguacates Comunitat Valenciana’ d’ASOPROA es llança amb l’objectiu d’assegurar una bona rendibilitat económica del producte i la seguretat alimentària dels consumidors
L’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA) va presentar dimarts la nova marca d’origen i qualitat ‘Aguacates Comunitat Valenciana’ amb la qual volen que els agricultors valencians tinguen una major rendibilitat econòmica amb un producte que està en expansió. Al mateix temps, es vol garantir als consumidors un producte de màxima proximitat, frescor, sabor, sostenibilitat mediambiental i seguretat alimentària. La presentació va tindre lloc a la Finca Sinyent, propietat de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), a Polinyà de Xúquer, davant desenes de productors i comercialitzadors interessats a emprar a partir d’ara este segell. El president d’ASOPROA, Celestino Recatalá, va destacar que l’alvocat valencià podrà estar en només 48 hores als lineals dels supermercats europeus, en compte dels més de 40 dies que tarden amb vaixell des d’altres parts del món. Recatalà espera que que el comerç i la distribució se sumen a esta iniciativa per a donar una estabilitat a llarg termini a aquest cultiu”. La marca ‘Aguacates CV’ compta amb el suport d’AVA-ASAJA i la Conselleria d’Agricultura que ho veuen com una aposta seriosa. Durant la cloenda de l’esdeveniment, el conseller José Luis Aguirre va oferir el suport total de la conselleria mitjançant promoció i investigació.
La Unió denuncia les importacions d’arròs de tercers països per part de grans empreses espanyoles i valencianes
LA UNIÓ denuncia que en només tres dies diverses empreses arrosseres espanyoles i valencianes han importat de països asiàtics al voltant de 36.000 tones d’arròs, un terç de la producció autòctona de la Comunitat Valenciana que se situa en una franja d’entre les 100.00 i les 130.000 tones anuals. LA UNIÓ ha criticat estes importacions per part de grans empreses, perquè en alguns casos es vanen de valencianía amb anuncis, però opten per l’arròs importat d’altres països. LA UNIÓ informa que este dilluns va descarregar en el Port de València un vaixell amb 11.000 tones d’arròs importat des de Myanmar. La mercaderia anava dirigida a l’empresa Arroz La Fallera. Els magatzems valencians, en canvi, tenen producció valenciana que no té eixida comercial davant el retard de les compres. Esta nova entrada d’arròs, se suma a la ja denunciada de la setmana passada en el Port de Sagunt amb un vaixell que contenia 25.000 tones d’arròs procedent del sud-est asiàtic. Les empreses receptores d’eixe primer enviament eren La Fallera, Arroz SOS, Arroz Dacsa i ARCESA (La Perdiz). El sector arrosser de LA UNIÓ decidirà, una vegada passades les Falles, la convocatòria d’accions de protesta davant eixes empreses importadores i distribuïdores. En este sentit, també denuncien que en els lineals de les botigues i supermercats es detecten arrossos d’eixes marques en els quals no s’especifica l’origen. Estes importacions provenen fonamentalment de Malàisia, Cambodja i Myanmar, països asiàtics productors, que no compleixen amb els estàndards europeus de producció i d’ús dels productes fitosanitaris. Precisament esta mateixa setmana la Unió Europea ha restablit la clàusula de salvaguarda, amb aranzels duaners a les importacions d’arròs de Cambodja i Myanmar, per a pal·liar els seus efectes sobre la producció comunitària. Aquests aranzels s’apliquen des d’ahir després d’una investigació de la Comissió Europea en la qual s’indica que l’arròs d’eixos dos països asiàtics es va importar a preus i volums que van provocar dificultats considerables per a la indústria arrossera comunitària. LA UNIÓ, no obstant, reitera la necessitat d’establir més mesures de salvaguarda contra l’arròs procedent d’eixos països.
LA UNIÓ reitera a la Comissió Europea la necessitat d’investigar un possible dúmping comercial dels cítrics d’Egipte en el mercat comunitari
LA UNIÓ reitera a la Comissió Europea la necessitat d’investigar un possible dúmping comercial dels cítrics d’Egipte en el mercat comunitari. Segons les últimes dades de novembre de 2023, les exportacions Egipcies a Europa van en augment cada any, en 2023 Egipte va exportar a la Unió Europea quasi 500 mil tones, cosa que va significar un 108% més que l’any anterior, sent ja el segon país importador després de Sud-àfrica. Com explica La Unió, en els primers mesos de cada any és quan la presència de taronges egípcies és més rellevant en els lineals dels supermercats europeus amb un clar desavantatge per a la producció europea de varietats de taronja. En aquest sentit, la organització es posarà en contacte amb l’Oficina de la Comunitat Valenciana a Brussel·les-Fundació Comunitat Valenciana, de la Generalitat, perquè treballe en aquesta petició davant els organismes comunitaris argumentat sobre la base del Reglament europeu relatiu a la defensa contra les importacions que siguen objecte de dúmping per part de països no membres de la Unió Europea. Eixa competència afecta a la campanya valenciana que fins a finals de desembre tenia un comportament positiu i ara es ressent fortament amb les importacions. Els enviaments massius de taronges egípcies als mercats comunitaris provoquen un solapament amb les varietats dels països productors de la Unió Europea. Els preus més baixos (0.48€/kg) són possibles entre altres coses perquè el salari mínim interprofessional a Egipte durant l’any passat va ser de 168,60 euros (12 pagues) al mes, mentre a Espanya va ser de 1.000 euros (14 pagues). La diferència d’SMI anual és evident, dels 2.023 euros a Egipte pels 14.000 euros a Espanya. L’SMI egipci està molt per davall del salari dels països productors de cítrics de la UE. A això cal afegir que Egipte no compleix amb els convenis internacionals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT) perquè prohibeix el reconeixement oficial dels sindicats independents La Unió assenyala que el problema no és únicament d’ara, sinó a futur. Egipte té plantats quasi 24 milions de tarongers, dels quals prop de 14 milions d’arbres ja estan en producció, però la resta encara no l’ha fet.
