L’organització agrària La Unió es manifestarà el 21 de febrer a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a denunciar la crítica situació que viuen els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana
La Unió Llauradora i Ramadera ha anunciat que tornarà a manifestar-se el 21 de febrer a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a denunciar la crítica situació que viuen els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana a causa de les males collites i els alts costos de producció, que es topen amb la insuficiència de les mesures posades en marxa i l’assetjament al qual està sotmés el sector. Les organitzacions territorials de la Unión de Uniones ja es manifestaren el 5 de juliol i ho tornen a fer en comprovar que no s’han pres suficients mesures. Les raons és que els olivicultors i viticultors valencians s’han quedat fora de les ajudes de totes les Administracions; els cerealistes han tingut mala collita i baixos preus igual que molts altres sectors, el Govern ha signat un acord internacional per a retirar les ajudes al gasoil agrícola, els ramaders continuen sacrificant animals per uns plans de sanitat irracionals i patint els efectes de la falta de pastures, l’aprovació constant de noves exigències ambientals ens carreguen de més costos i més burocràcia. LA UNIÓ afirma que el Govern incomplix les lleis i les sentències dels tribunals com la del contracte de doble tarifa per al regadiu quan hi ha un increment de cost per la sequera i es rega més i més car i es patix la competència deslleial de les importacions que no respecten les normes.
La Conselleria subvencionarà amb 4 milions d’euros les obres del sector 17 d’Alzira per a la instal·lació de reg per degoteig
La modernització del Sector 17 d’Alzira per a la instal·lació del reg per degoteig comptarà amb una inversió total de més de 4 milions d’euros. La Sèquia Real del Xúquer va presentar el passat dimecres dia 10 les obres, que estaran a càrrec de la Conselleria i es faran a través de l’empresa OCIDE Construcció. Tots els detalls es van concretar dimecres passat a la reunió convocada per la Sèquia Real del Xúquer. Assistiren el seu president, Antonio Costa, el secretari i la vicesecretària i Enrique Montalvà, regidor d’Agricultura, a més de tècnics i propietaris. La inversió correspon aproximadament a 1.500 euros per fanecada, que l’agricultor no haurà de costejar. Es col·locaran assortidors d’aigua en llocs estratègics per a que els propietaris puguen omplir els tancs per a tractaments fitosanitaris, ja que no correrà aigua per les séquies. El propietari o agricultor, una vegada col·locats els hidrants, haurà d’instal·lar-se les gomes per al reg per degoteig. Les obres duraran aproximadament any i mig i es preveu ampliar-les a altres sectors que banya també la Sèquia Real del Xúquer.
L’organització agrària La Unió denuncia que els ports de Castelló i València estan bonificant taxes portuàries dels cítrics importats de tercers països fins a un 40%
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que els ports de Castelló i València, el qual integra també al de Gandia i Port de Sagunt- estan bonificant les taxes portuàries dels cítrics importats de tercers països fins un 40%. No són les úniques perquè altres ports espanyols també estan fent-ho. LA UNIÓ ha dirigit un escrit a les respectives presidències i Consells d’Administració dels ports perquè eixes bonificacions provenen de països amb presència de plagues i malalties de quarantena no presents a la Unió Europea que podrien ser letals en cas d’entrada per als cítrics valencians i espanyols. Peris afirma que si no s’eliminen aquestes bonificacions, LA UNIÓ realitzarà accions de protesta durant els pròxims mesos en els recintes portuaris. Com a exemple, Egipte té la presència del fong Phyllosticta citricarpa, detectat en ports de la Unió Europea el mes de juliol passat. A més, en 2023 ha tingut un total de 81 alertes sanitàries, mentre que en 2022 en va tindre 42. Paral·lelament, LA UNIÓ ha remés un escrit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, i al conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, sol·licitant un increment de les inspeccions i controls en els magatzems de les empreses citrícoles importadores.
Ava-Asaja llança un missatge alleujador per als citricultors pel que fa a la baixada de compres de la taronja Navel
Missatge de tranquilitat per al sector citrícola. AVA-ASAJA llança un missatge alleujador al sector citrícola pel que fa a la baixada de compra de taronja Navel. La pitjor qualitat de les taronges egípcies, l’escassetat de producció i els preus rècord de la industria del suc oferixen un escenari favorable per als productors valencians. Les dos últimes setmanes ha baixat la compra de taronja Navel, la qual cosa ha causat preocupació entre els productors. La organització agrària AVA-ASAJA explica que este clima d’inquietud es deu a el paró de compres típic de les setmanes després de Nadal i les notícies d’importacions africanes. Així tot, Juan Salvador Torres, secretari general de l’organització, demana paciència als argricultors perquè els preus no baixaran. Els comerciants de primer nivell sol·liciten una qualitat òptima, que les taronges egípcies no poden oferir.De fet, han afirmat que no comercialitzaran amb el país africà. A més, la industria del suc manté les cotizacions molt altes i els preus de la taronja en fresc no poden baixar en cap cas per davall de la taronja per a suc. Amb tot açò, Juan Salvador Torres demana als citricultors que no patisquen perquè la situació és favorable.
La superfície cultivada a la Comunitat Valenciana ha descendit quasi 2.000 hectàrees en 2023 per la sequera i l’absència de mesures
Quasi 2.000 hectàrees s’han deixat de cultivar a la Comunitat Valenciana en 2023. Els cultius més afectats han estat els cereals, les ferratgeres i els cítrics. Davant estes dades, les organitzacions agràries valencianes denuncien les accions del govern autonòmic front a les pèrdues. L’Enquesta de Supefícies i Rendiments dels Cultius ha publicat les dades de la pèrdua de superfície cultivada. En 2023 arriba a les 1.953 hectàrees. Els nombres s’eleven fins a 16.000 si se sumen les dades dels últims quatre anys. Pel que fa als cítrics, s’han deixat de cultivar 1.737 hectàrees. Cal recordar que els cítrics i fruiters són els cultius que més superfície ocupen al territori valencià. Entre les causes, la Unió de Llauradors i Ava-Asaja remarquen la sequera. De fet, molts agricultors valencians tenen pensat no sembrar fins que hi haja una clara previsió de pluges. Les organitzacions urgixen a que el govern autonòmic PP-Vox accepte modificar els pressupostos d’enguany. Demanen que la Conselleria destine 10 milions d’euros a mesures socioeconòmiques favorables i seguisca amb el pla integral citrícola que va impulsar el govern anterior al final de la legislatura.
AVA ASAJA denuncia que la complexa burocracia per a sol·licitar ajudes a entitats de reg posa en perill les subvencions
Les ajudes a les entitats de reg es veuen amenaçades per la complexa burocràcia que demanen. Ava- Asaja valora positivament la millora de l’eficiència energètica per a comunitats de regants i entitats, però sol·licita agilitat burocràtica i més temps de sol·licitud. L’organització agrària posa l’accent en la necessitat d’ampliar el termini de temps per a sol·licitar les subvencions. A hores d’ara el termni és d’un mes, però expliquen que el procediment de sol·licitud és costós i en alguns casos s’ha de tramitar una avaluació d’impacte ambiental. Les ajudes convocades per la Conselleria són una bona notícia per a l’organització, però arriben tard. Escoltem Carlos Ballester, tècnic d’aigües d’Ava Asaja. Estos problemes podrien deixar fora de les ajudes a moltes entitats de reg. D’altra banda, la Unió Europea ha dut a Espanya al Tribunal de Justicia per no haver complit les obligacions de recollida i tractament de les aigües residuals. Açò pot provocar que si el Tribual de Justicia ho considera, les entitats de reg perdran l’oportunitat de reutilitzar aigües depurades en zones en deficiència hídrica. AVA-ASAJA subratlla la necessitat d’estes ajudes, amb un import anual de 8 milions d’euros. Amb les subvencions, s’optimitza l’ús i la gestió de l’aigua de manera spstenible, tant econòmicament com social i mediambientalment.
Balanç negatiu per al camp valencià: la inestabilitat de l’oratge ha marcat la baixada de collites per a enguany
El balanç anual per al camp valencià és negatiu. La Unió llauradora destaca que la inestabilitat de l’oratge causada per la crisi climàtica ha minvat greument les collites. A més, consideren que ni les empreses ni administracions ni institucions tenen voluntat d’impulsar l’agricultura i ramaderia valenciana. Fins a novembre, les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries han estat superior als 95 milions d’euros. En tot 2022 van ser de 61 milions, la qual cosa suposa un augment del 56%. Els cultius més afectats són els riberencs: els cítrics i el caqui. Tot i això, tan sols la meitat de la superficie cultivada està assegurada. A estos problemes se sumen l’augment en un 30% dels costos de producció en fertilitzants, pinsos, combustible o electricitat. Les retallades en assegurances agràries, una Llei de la Cadena Alimentària insuficient que beneficia a les empreses distribuïdores, l’entrada de productes de països tercers que porta plagues i afecta a la competitivitat. O per últim, l’augment de grans projectes fotovoltaics i la proliferació de fauna salvatge. Per al 2024, la Unió Llauradora estarà pendent dels conflictes internacionals i de les passes que farà la Unió Europea en la matèria. A més, denuncia que tot i que el govern PP-Vox diu que és el govern del camp valencià, no estan aprovant cap mesura en favor dels agricultors i ramaders. Entre totes estes demandes també han volgut manifestar alguns èxits del 2023. Les movilitzacions del sector han aconseguit que el Parlament Europeu no reduisca a la meitat els productes fitosanitaris permesos.
AVA-ASAJA i La Unió avisen a les institucions del perill de la nova detecció de falsa arna en magranes del Marroc
Les organitzacions agràries exigixen a la Unió Europea que investigue la presència de falsa arna en magranes marroquines. La Comisió Europea ha interceptat una primera plaga de falsa arna en magranes del Marroc, un país tercer que fins ara estava lliure d’esta plaga. L’entrada de la plaga a la Unió Europea suposaria una caiguda del 26% de la producció citrícola, a més d’altres produccions agrícoles. És un insecte que s’expandix rapidament, com s’ha comprovat al continent africà. La Unió Europea ha detectat la falsa arna a Kènia, Zambia i Sudàfrica. Sudàfrica és un dels països que més exporta cítrics a Europa. AVA-ASAJA i La Unió demanen que les institucions europees comproven la situació de la plaga i prenguen les mesures necessàries. A més, el govern marroquí no ha notificat esta plaga. L’organització AVA-ASAJA denuncia que en el cas de Sudàfrica i Egipte no han posat en marxa investigacions, sino que tan sols han confiat en la paraula dels països tercers. D’altra banda han sol·licitat la intervenció de la directora general de Salut i Seguretat Alimentària, Sandra Gallina, del ministre d’Agricultura Luís Planas i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de l’entrada de l’insecte trasmisor de l’HLB en la conca Mediterrània
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de la recent detecció a Xipre de l’insecte trasmisor de l’HLB en els cítrics, la malaltia més temuda pel camp valencià. Per això ha sol·licitat al Ministeri d’Agricultura que inste a la UE a realitzar una pla de prospecció als països de la conca mediterrània amb cultius susceptibles a la presència del Diaphorina citri, l’insecte que transporta esta malaltia. Este xicotet insecte procedix del continent asiàtic, i és el trasmisor més perillós del bacteri que causa la malaltia de Huanglongbing, més coneguda com HLB. Recentment, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal va confirmar la seua presència a Xipre, el primer país de la Unió Europea i de la conca mediterrània on es detecta l’insecte. Este fet suposa una gran preocupació per al sector citrícola valencià, ja que les és la patología més agressiva per a les collites. Encara que no s’ha detectat encara a les zones productores de cítrics, sí que han arribat els insectes que la trasmeten, la Trioza Erytreae a la península ibèrica i ara la Diaphorina citri a Xipre. La seua propagació és fácil i amb rapidesa i, per contra, els tractaments són escasos. L’objectiu de la demanda de l’organització és garantir que no entre l’insecte i, en cas que siga així, procurar el control i frenar l’expansió. D’altra banda, segons Carles Peris, és crucial saber exactament quina presència té al Mediterrani. Entres les mesures que assenyala, la més eficient i econòmica és la prevenció.
