La Unió demana al Govern central canvis en les ajudes per pal·liar els danys del temporal
La Unió ha sol·licitat al Govern d’Espanya diverses modificacions del Reial Decret on s’establixen mesures urgents per a pal·liar els danys ocasionats per la DANA. L’organització agraïx les accions ja adoptades, però considera que és imprescindible ampliar i ajustar algunes d’estes mesures com les quotes d’autònoms, que haurien d’estar exemptes per un mínim d’un any i no ajornades. Després, s’hauria d’aprovar una ajuda directa de 5.000 € per als llauradors i llauradores dels municipis afectats, tal i com es destinaran a la resta dels autònoms. Pel que fa a les assegurances agràries, La Unió sol·licita una ajuda addicional que cobrisca els danys que no arriben al mínim de sinistre exigit per Agroseguro. També s’ha demanat a la Direcció General que publique mapes detallats de precipitacions per municipis per dia i cada hora, ja que algunes companyies asseguradores estan rebutjant reclamacions amb l’argument que les precipitacions no han arribat als valors mínims estipulats en les condicions de les seues pòlisses, fet que deixa els treballadors del sector agrari en un estat d’indefensió. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
LA UNIÓ demana a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les
LA UNIÓ sol·licita a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les. Esta plaga, detectada ja inicialment en zones de les comarques de la Vega Baixa, La Safor i la Ribera Alta, ha sigut confirmada estos dies en altres comarques com la Plana Baixa. La presència de la plaga provoca danys significatius de moment en cultius de cítrics, caquis i magraners, incrementant considerablement els costos per als productors, que han de realitzar més tractaments fitosanitaris per a combatre-la. L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i el Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura recomanen la col·locació de paranys adhesius cromotròpics grocs, que faciliten la detecció del trips abans que s’alimente dels fruits recentment quallats, reduint així els danys ocasionats i la pèrdua econòmica. Esta mesura hauria d’implementar-se a més durant els mesos de febrer i març, motiu pel qual és imprescindible iniciar amb antelació els tràmits de gestió corresponents per a obrir una línia pressupostària específica. Peris critica els problemes que generen l’entrada de plagues amb la importació de productes procedents de tercers països i assenyala que la Comissió Europea hauria d’assumir responsabilitats per la negligència que ha permés l’entrada d’una nova plaga de quarantena en el seu territori.
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics amb plagues o malalties
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties. La Unió Europea va interceptar en juliol 11 casos de taca negra i falsa arna en els cítrics sudafricans, les plagues més letals. Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, de les 64 intercepcions de gener a juliol de 2023, hem passat a les 122 d’aquest 2024, és a dir 58 més. De les intercepcions de l’últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global. La detecció de falsa arna evidencia que Sud-àfrica no està fent bé el tractament en fred que estipula la legislació comunitària. Per això, les organitzacions reclamen que les autoritats de la UE incrementen la pressió inspectora en països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, recalca que la introducció d’una nova plaga en el nostre territori costa milers d’euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem este nou trips importat o les que puguen anar entrant. En la mateixa línia, AVA-ASAJA insistix que cal racionalitzar una gestió tan fonamental com és el control de plagues i malalties en frontera. Durant dècades este ha sigut un taló d’Aquil·les per a la UE, fins i tot després de la reforma del reglament de sanitat vegetal i denuncien que es continue venent l’agricultura europea a canvi d’altres interessos comercials.
La UNIÓ quantifica les primeres pèdues pel nou trips sud-africà del caqui en més de 5 milions d’euros
LA UNIÓ quantifica les primeres pèrdues pel nou trips sud-africà del caqui en més de 5 milions d’euros. Els principals danys se centren en la comarca de la Ribera Alta, amb especial incidència a municipis com Alzira, on l’organització ja havia alertat de la seua presència abans de la declaració oficial per la Conselleria d’Agricultura. La plaga va ser declarada oficialment el passat 3 de juliol després de ser publicada una Resolució de la Conselleria d’Agricultura, encara que uns dies abans ja LA UNIÓ l’havia fet pública. Un estudi de LA UNIÓ amb visites a camps afectats revela que el percentatge actual de fruita danyada és del 4% per no ser apta per al consum a conseqüència dels danys causats per la plaga i del 6% a la Ribera Alta. En eixe estudi també se certifica que els danys s’estenen a tots els municipis de la comarca. Segons el secretari general de La Unió, Carles Peris, es constata de nou que la falta de control en frontera provoca un increment de costos de producció i una pèrdua d’ingressos en l’agricultura valenciana. El trips sud-africà és considerada una plaga de gran importància econòmica ja que pot ocasionar danys en els fruits, que fan que aquests perden el seu valor comercial, deixant-los només aptes per al seu processament. En l’actual escenari de reducció de matèries actives a la Unió Europea, els llauradors de la Comunitat Valenciana pateixen augments de costos desmesurats per a combatre plagues noves i les ja existents i a més tenen cada vegada més dificultats per al control d’aquestes, al no disposar de suficients eines. LA UNIÓ considera que no es pot mantindre la laxitud actual en els protocols d’importació i en els plans de vigilància en frontera.
LA UNIÓ denuncia ja els primers robatoris de collita de melons d’Alger sense iniciar-se encara la campanya de recol·lecció
Quan encara estem a l’inici de la campanya de recol·lecció de melons d’Alger, ja s’estan produint els primers robatoris i a més, a prop de la nostra ciutat. A Guadassuar li han furtat a un llaurador quasi 2.500 quilos. Tot un colp i més per a un jove agricultor de Carlet que té el camp a la localitat veïna. Monzó creu que ha sigut robatori a càrrec de professionals ja que anaven preparats amb calaixos, es feren bé els talls, es van emportar les varietats més grosses i que millor preu tenen en el mercat. La Unió es queixa de la retallada d’efectius de vigilància, tant de forces de seguretat com Guàrdia Civil, del Seprona o de les guarderies rurals o policies locals i és per això que sol·licita major vigilància en les zones rurals i una efectiva coordinació entre les diverses forces de seguretat. La Unió també insta a perseguir el comerç de mercaderia furtada per la qual cosa cal inspeccionar magatzems o fruiteries sospitoses de comercialitzar amb eixos productes robats. Una altra de les demandes de LA UNIÓ passa per facilitar i agilitzar la presentació de denúncies per part de les persones afectades, perquè en moltes ocasions desistixen d’interposar-les davant les dificultats que troben.
La Unió Llauradora denuncia que en les ultimes setmanes no hi havia perill d’incendis i podrien haver fet cremes els agricultors
El greu incendi de fa uns mesos a la Marina va fer que la Generalitat Valenciana decretara la prohibició de cremes agrícoles immediatament fins el 15 d’octubre i no des del 15 de juny com era habitual. La Unió Llauradora ha elaborat un estudi on demostra que en bastants dies que ha durat esta prohibició s’haguera pogut realitzar esta pràctica, ja que no hi havia avisos per perill d’incendis des de Preemergències de la Generalitat. La prohibició de cremes agrícoles a menys de 500 metres de terrenys forestals es va fer efectiva el passat 15 d’abril. Així, la prohibició ha augmentat de 136 a 183 dies sense poder cremar les restes de poda. On es pot, estes es trituren i servixen de coberta vegetal inerta. No obstant això, en altres llocs és impossible que entre maquinària perquè hi ha dificultats d’accés a les parcel·les o que el cultiu no es pot triturar. A la Ribera no s’ha pogut cremar 18 dies en què no hi havia perill. El secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris, denuncia que esta poda serà un polvorí quan s’asseque i atraurà plagues com el conill. Durant estos 47 dies de prohibició afegida, la Conselleria de Justícia no ha fet cas a dues peticions de LA UNIÓ, una per a rebaixar la prohibició en situació d’absència d’alerta per incendi a 100 metres de zona forestal i una altra per a una reunió conjunta entre les Conselleries d’Agricultura i Justícia i el sector per a buscar vies de col·laboració i gestió d’aquestes restes agrícoles abans de l’1 de juny.
LA UNIÓ alerta de la possible presència d’un nou trips virulent en caqui i cultius de cítrics de la Ribera
LA UNIÓ alerta de la possible presència d’un nou trips virulent en caqui i cultius de cítrics de la Ribera i del sud d’Alacant. Donada la seua virulència, podria ser el Scirtothrips aurantii, que prové d’Àfrica i Iemen i està present a Espanya des del 2020. Després de les peticions de diversos dels seus associats que observen els danys en els seus fruits, l’organització ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que realitze les prospeccions oportunes en cítrics i caqui per a verificar si es tracta d’aquest Trips a fi d’ implementar les mesures contemplades en el Pla de contingència. No obstant, esta plaga encara no està confirmada al territori valencià. Els resultats es concretaran al llarg de les pròximes setmanes pel Servei de Sanitat Vegetal. El Scirtotrhrips aurantii és una plaga molt polífaga que afecta més de 70 espècies vegetals pertanyents a diferents famílies botàniques. Esta espècie és considerada una plaga de gran importància econòmica de cítrics -principalment sobre varietats de taronja-, però pot afectar també les produccions d’alvocat, raïm de taula i caqui on pot ocasionar danys en els fruits, que fan que perden el seu valor comercial. El Ministeri d’Agricultura, davant la detecció en 2020, va publicar un pla de contingència on s’estableixen les mesures de control i lluita dins del Programa Nacional per a l’Aplicació de la Normativa Fitosanitària. LA UNIÓ aprofita per a reclamar al Ministeri d’Agricultura que reforce les fronteres davant el perill de noves entrades de plagues que és cada vegada més gran pel considerable augment de les importacions de cítrics. Els grans especialistes en plagues adverteixen que el comerç global significa plaga global.
Les associacions agricoles valencianes rebutgen la decisió del govern valencià de prohibir fer cremes agrícoles fins a octubre
L’anunci del govern valencià de prohibir amb caràcter general totes les cremes agrícoles fins el 16 d’octubre després de l’últim incendi a la Marina ha posat en peu d’armes a les associacions de llauradors. L’Associació Valenciana d’Agricultors qualifica de contraproduent esta decisió perquè deixar les restes de poda assecant-se durant sis mesos és un polvorí i esta mesura consideren que pot resultar pitjor i que genere més incendis al medi rural dels que es volen previndre. L’aspecte de la resolució que més malestar i confusió ocasiona a les files del sector agrari és que la prohibició de cremes no diferencia entre els camps que estan a menys de 500 metres de massa forestal dels altres, on lògicament no hi ha el mateix risc de incendi. Tampoc no introduïx mesures preventives o correctores com l’obligació de comptar amb el permís de l’ajuntament o disposar d’un tanc d’aigua que permeta cremes particulars amb la màxima seguretat possible. El sector agrari es troba a hores d’ara en plena època de poda dels cultius llenyosos, així com d’arrancada d’arbres per a la transformació de les explotacions. Estes tasques deixaran a terra multitud de restes vegetals que representen un reservori de plagues i malalties. El secretari general de la Unió, Carles Peris, demana també que es tinguen en compte les realitats agrícoles.
LA UNIÓ denuncia un augment del 90% de les alertes sanitàries a Europa en productes importats
LA UNIÓ denuncia un augment enguany del 90% de les alertes europees amb matèries actives no autoritzades en productes importats. El sistema europeu d’alertes en aliments RASFF ha detectat en març un total de 83 alertes de productes hortofructícoles de tercers països amb matèries actives no autoritzades a la UE o per superar els Límits Màxims de Residus permesos, la qual cosa suposa un 48% més que al febrer. Si sumem tot 2024 ascendeix a 226 alertes, un 90% més que en 2022. Pel que fa a cítrics les dades indiquen també un increment de les alertes. Hi ha 17 al març i 52 en l’acumulat del primer trimestre de 2024.Turquia és el país que més alertes ha rebut. LA UNIÓ insta la Unió Europea a no autoritzar aquelles importacions de productes de tercers països que continguen matèries actives l’ús de les quals no està autoritzat ací. Una altra petició passa perquè si s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, es tanquen automàticament les importacions turques o egípcies d’eixos productes agrícoles. En la mateixa línia, l’entrada d’estos productes genera una clara competència deslleial per als llauradors de la Unió Europea que no tenen els mateixos mecanismes de lluita contra les plagues i que veuen com augmenten també els seus costos de producció. LA UNIÓ demana que es realitze una anàlisi de risc sobre les importacions de productes de llocs on s’usen substàncies no autoritzades a la UE i, en base, als resultats, s’adopten les restriccions necessàries per a salvaguardar la salut dels consumidors i evitar la competència deslleial que distorsiona els mercats de les nostres produccions.
LA UNIÓ considera les mesures del ministre Luis Planas insuficients i poc efectives per al camp valencià
LA UNIÓ llauradora i ramadera considera que les 43 mesures de Luis Planas són inconcretes, no ajuden al camp valencià i, a més, responen amb més endeutament a un sector ja molt endeutat. Estes mesures les va presentar dilluns el ministre d’Agricultura, Luis Planas, amb l’objectiu d’eixir de la greu crisi que patix el sector. Les principals mesures són l’exempció de controls i penalitzacions de condicionalitat reforçada a les explotacions que tinguen fins a 10 hectàrees, reforçar la capacitat inspectora de l’Agència de Control i Informació Agroalimentaris, suport a les assegurances agràries, subvencions per a llauradors professionals, joves i explotacions prioritàries o reduccions en l’IRPF, però sols per a enguany i l’any que ve. Segons explica Carles Peris, estes mesures són insuficients després de les continues protestes dels agricultors. Sobre la seua proposta de crear una línia de crèdit amb una dotació extraordinària de 20 milions d’euros i 7 per a avals, amb subvenció del 15% del principal i de la totalitat de l’aval, que implica la mobilització de 200 milions d’euros en exclusiva per a joves, l’organització opina que no és la solució endeutar més a unes explotacions que ja estan endeutades i per això hauria de ser a un interés del 0% perquè siguen efectives. D’altra banda, LA UNIÓ reclama que en estes mesures ha de participar també el MITECO, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, un ministeri que ha estat asfixiant el sector, segons explica Carles Peris.
